L'ESTRELLA

Cada dia, de 17:30h a les 18:15h el grup de grans i de 18:15h a les 19:00h el grup de petits, fa els deures a l'espai de la "Sala d'estudi". Aquest espai és molt important, ja que és el moment que els infants poden rebre suport per a fer els deures, estudiar, llegir, reforçar els aprenentatges escolars, ja que a casa, pocs d'ells podran tenir-ho.

Així doncs, una de les estratègies que s'utilitza al centre obert per tal de fomentar uns bons hàbits d'estudi, és L'ESTRELLA.

Tal i com podeu veure a les fotografies, a l'estrella hi ha escrites les paraules "TREBALLADORA" i "SILENCIOSA", una a cada banda.

Doncs bé, aquesta estrella només l'aconsegueix una taula (de les quatre), on hi ha dos o tres infants, atenent que són els més treballadors (s'ajuden els uns als altres, comparteixen el material correctament, acaben la feina que tenen...) i silenciosos (parlen amb un to de veu fluix, fan poc soroll...).

Tal com ens indiquen César Coll i Isabel Solé al Mòdul 3, "Factors psicosociològics relacionals i contextuals implicats en l’aprenentatge escolar", de l'assignatura Psicologia de la instrucció, pàg. 65, "seguint les formulacions de Lewin, Johnson (citat per Coll, 1984; Coll; Colomina, 1990) distingeix tres formes d’organització de les activitats d’aprenentatge —cooperativa, competitiva i individualista— segons la interdependència dels alumnes pel que fa a la tasca que s’ha de dur a terme o als objectius que cal assolir.", podem dir que aquesta situació és cooperativa, ja que "en una organització de tipus cooperatiu els participants aconsegueixen el seu objectiu en la mesura que els altres aconsegueixen els seus, de manera que en aquesta estructura els èxits de cada un beneficien la resta de membres del grup amb qui s’interactua cooperativament per a aconseguir objectius estretament vinculats entre si."

Quan una taula aconsegueix l'estrella, aleshores cada infant pot pujar un esglaó el seu coet i s'acumulen 2' d'ordinador. 

I aquí és on podríem parlar de la teoria conductista, essent el seu objectiu aconseguir una conducta determinada, centrant-nos en l'anomenat condicionament operant, on s'aprèn a partir de les conseqüències de la conducta, tal i com ens explica Eva Romero, al Mòdul 4 "L'aprenentatge", de l'assignatura Processos Psicològics Bàsics, pàgs. 226-239. 

En el fet d'aconseguir l'estrella, hi té un paper essencial el reforçament positiu (pàgs. 226-228), que és un procediment mitjançant el qual es presenta al subjecte un estímul  que li agrada o li interessa (els 2minuts d'ordinador) immediatament després de la realització de la conducta (estar tranquil, fer els deures, ajudar als companys, etc.) i, d'aquesta manera s'aconsegueix augmentar la probabilitat de que la conducta es torni a repetir. És a dir, qualsevol conseqüència de la conducta que porti en augment en la probabilitat de la seva ocurrència.

LA MONA DE PASQUA

El dijous passat, últim dia del 2n trimestre del Centre Obert, abans de les vacances de Setmana Santa vam fer la mona de Pasqua d'una manera molt especial, l'hem fet plegats famílies i infants.

Una setmana abans, la psicopedagoga i l'educadora van avisar a les famílies que el dijous 10 d'abril faríem la mona plegats, pares/mares i fills/filles, per tal que es poguessin organitzar i planificar amb temps i assistissin a aquesta activitat.

La resposta ha estat molt positiva, tan sols ha faltat una família. Per tant hem valorat l'activitat MOLT POSITIVAMENT.

Ha estat molt bonic veure com pares, mares, fills, filles, germans i germanes elaboraven plegats la mona; feia goig veure les seves cares d'alegria i felicitat. Els infants estaven feliços de ser els protagonistes davant dels seus familiars i, els familiars, també semblaven gaudir del moment.

LA FIGURA DE LA PSICOPEDAGOGA

En aquesta entrada, m'agradaria contextualitzar i concretar la figura de la psicopedagoga al Centre Obert. Per això, em referiré a la seva missió, les principals funcions que té assignades, les activitats i tasques que duu a terme, el àmbits i contexts de la seva intervenció i per últim, les eines i tècniques que fa servir habitualment.

Tota aquesta informació l'he extret de les memòries del Centre, a partir de xerrades informals amb la psicopedagoga i a través de la observació directa.

Anem doncs a concretar tots aquests aspectes tan importants:

- LA SEVA MISSIÓ:

Al Centre Obert, la psicopedagoga té un paper molt important, en el sentit que és l'encarregada de gestionar i coordinar el Centre. D'altra banda fa una atenció directa amb els infants que hi assisteixen i amb les seves famílies. I, per últim és l'enllaç amb l'Administració i el pont entre el Centre i l'Equip d'Atenció Primària de l'Ajuntament i, per tant, fa un treball conjunt amb altres professionals.

- LES PRINCIPALS FUNCIONS QUE TÉ ASSIGNADES:

La psicopedagoga és la figura de referència davant la família i els infants: en el moment d'acollida, fent una actuació periòdica del seguiment del cas, i al final de procés.

A més a més, ha de vetllar per l'acompliment dels objectius pedagògics que s'han proposat pels nens i nenes del Centre, amb estreta coordinació amb l'equip bàsic d'atenció social primària. Aquest equip és el que intervé en la família per a valorar la seva situació i intervenir d'acord amb les seves necessitats psicosocials detectades, i amb l'atenció especialitzada, així com altres entitats de la xarxa comunitària.

I, per últim és l'encarregada d'elaborar el projecte educatiu global del Centre Obert (PEC) i el projecte educatiu anual, tenint en compte les necessitats dels usuaris i els objectius generals a aconseguir.

- LES PRINCIPALS ACTIVITATS I TASQUES QUE DUU A TERME:

A continuació enumeraré les principals tasques de la psicopedagoga dins el Centre:

• Atenció directa amb els infants.
• Orientació escolar i personal als infants.
• Promoció de l'aprenentatge, donant un èmfasi especial als processos psicològics implicats.
• Prevenció educativa en el medi familiar i social.
• Assessorament i acompanyament en els processos d'aprenentge i desenvolupament.
• Elaboració i/o adequació del diagnòstic inicial dels nens i nenes, conjuntament amb els equips bàsics d'atenció social primària i els tutors de les escoles.
• Elaboració, execució, seguiment i avaluació del PEI (Projecte Educatiu Individual de cada infant), proposant i modificant les estratègies i metodologies, si s'escau.
• Potenciació, en la mesura que sigui possible, de la participació de la família en el projecte educatiu individual dels nens i nenes.
• Coordinacions periòdiques amb els tutors de les escoles i els referents de serveis socials.
• Coordinacions periòdiques amb els equips bàsics d'atenció social primària.   

- ELS PRINCIPALS ÀMBITS I CONTEXTS DE LA SEVA INTERVENCIÓ:

• Àmbit de socialització,
• d'autonomia personal,
• acadèmic,
• familiar i
• comunitari

- LES EINES I TÈCNIQUES QUE UTILITZA DE MANERA HABITUAL:

• Tutories individuals amb els infants.
• Entrevistes amb les famílies dels infants per tal d'assessorar-les i orientar-les en quant a pautes educatives.
• Activitats socioeducatives grupals, que es duen a terme diàriament.
• Observació i escolta activa.
• Seguiment diari a través de la transcripció d'informes i el PEI.
• Tests per a la valoració de situacions de risc social (escales de valors, indicadors de risc,...)

CAFÈ DE FAMÍLIES

El cafè de famílies, és un projecte adreçat a tots els pares, mares o tutors/es dels infants del Centre, que té com a objectiu primordial establir un bon vincle relacional entre la psicopedagoga-educadora amb les famílies i entre les pròpies famílies, treballant aspectes entorn l'educació dels seus fills/es. 

Es fa una trobada mensualment, on la psicopedagoga proposa dinàmiques, jocs de rol, xerrades informatives d'experts, compartir un berenar, entre d'altres.

Doncs bé, el dijous passat va venir una educadora social de la Fundació Catalana de l'Esplai, a fer una xerrada a les famílies sobre la prevenció de les drogues.

Aquesta xerrada va venir derivada arrel del següent:

Durant el primer trimestre al Centre van estar treballant la piràmide d'alimentació i la fomentació d'hàbits saludables, ja que els infants portaven els berenars poc adequats ("bolleria" industrial bàsicament). D'altra banda, quan feien els tallers de cuina un cop per setmana, la psicopedagoga i l'educadora es van adonar que hi havia molts aliments que no menjaven i que mai havien tastat. Arribats a aquest punt la psicopedagoga va estar mirant si hi havia algun tipus de recurs per la xarxa que els pogués interessar per treballar aquests aspectes d'alimentació i hàbits saludables. D'aquesta manera va contactar amb la Fundació Catalana de l'Esplai i van dir-li que hi havia un programa que podia encaixar amb el que estaven treballant: "L'aventura de la Vida".

Aquest programa vol promoure hàbits de vida saludables, posant èmfasi en la prevenció del consum de tabac i d'alcohol, i a favor de l'ús racional dels medicaments. Atén a valors com el desenvolupament sostenible, l'educació per la convivència i la igualtat de gèneres des d'una òptica dels drets dels infants.

Els dos eixos de L'Aventura de la Vida (les habilitats per la vida i els hàbits saludables) estan organitzats en dotze temes que s'entrecreuen en tres àmbits fonamentals de socialització dels infants: la família, l'escola i el carrer.

Aquest programa, compta amb quatre àlbums de cromos segons l'edat dels infants i la psicopedagoga va pensar que podrien agafar els números 2 (per treballar amb els petits) i 3 (pels grans). A partir d'aquests àlbums la psicopedagoga va fer un buidatge dels temes més importants i que estan vinculats amb el què estaven treballant i a partir d'aquí, fa propostes de dinàmiques i jocs per trobar els cromos, després llegeixen la pàgina corresponent i treballen sobre aquell tema. Aquests àlbums són utilitzats com una eina de recolzament, després s'amplia amb assemblees, jocs i dinàmiques diverses.

El "pack" del programa ofereix:

• Àlbums
• Cromos
• Guies per a les famílies
• Guia per a la psicopedagoga/educadora
• Xerrada a les famílies

Així doncs, un cop iniciat aquest projecte, al cap d'unes setmanes, la psicopedagoga es va posar en contacte amb una educadora social de la Fundació d'Esplai per a que vingués a fer la xerrada a les famílies aprofitant el Cafè de famílies del Centre Obert. Aquesta xerrada es va fer dijous passat i va ser molt interessant.

La participació de les famílies va ser molt elevada, d'un 85% exactament.

L'educadora de la Fundació d'Esplai va iniciar la xerrada demanant a les famílies que escrivissin en una banda d'un paper coses que els hi agrada dels seus fills i a l'altra les coses que no. Seguidament, amb un altre paper, havien d'escriure-ho d'ells mateixos. Va ser molt curiós com elles mateixes reconeixien que veien més coses negatives que positives dels seus fills i filles i que els va ser molt dificultós la segona part, pensar en coses que els hi agraden i que no d'ells mateixos. Va sorgir un debat molt interessant, on les famílies van poder dir la seva; es va crear un clima molt agradable i es veia que les famílies estaven còmodes, ja que hi participaven activament opinant i debatent sobre aquest tema: veure més allò negatiu que allò positiu, i la dificultat de veure-ho en un mateix.

Es van donar bàsicament 10 estratègies:

1. Aprendre a escoltar realment als fills/es.
2. Parlar amb els fills/es sobre l'alcohol, el tabac i les altres drogues (amb els més grans).
3. Ajudar als fills/es a sentir-se bé amb si mateixos.
4. Oferir un bon exemple.
5. Ajudar als fills/es a desenvolupar valors ferms i adequats.
6. Ajudar als fills/es a afrontar la pressió dels companys/es.
7. Establir normes familiars clares i estables.
8. Fomentar activitats d'esplai.
9. Ajudar als fills/es a prendre decisions.
10. Actuar com a pares... i com a ciutadans.

Amb aquestes estratègies cadascú va poder opinar i es va crear un debat molt interessant en què totes les famílies estaven d'acord que quan els nens i nenes surten de casa, l'entorn (sobretot les companyies) pot fer molt de mal. En el sentit que segons ells, a casa tot està controlat i quan surten al carrer es poden trobar situacions complicades i difícils de resoldre, que no està al seu abast.

Al finalitzar la xerrada, que va ser del tot interactiva, les famílies van poder fer una avaluació d'aquesta i alguna, fins i tot, va demanar de tornar a fer-ne una altra d'aquest tipus per tal d'assessorar-los i poder compartir moments viscuts amb els seus fills i filles per poder aprendre els uns dels altres.

La psicopedagoga del Centre va valorar molt positivament aquesta xerrada. És possible que més endavant, es faci una altra xerrada d'aquest tipus, arrel de les demandes de les famílies, sobretot.

PRIMERES SETMANES

De moment estic anant al Centre Obert les tardes dels dimarts i dijous, ja que he de compaginar-les amb la feina com a mestra, concretament sóc tutora d'un grup de 25 alumnes de P-3.

Ara per ara, el meu objectiu és mantenir un primer contacte amb els nens i nenes, veure quin paper desenvolupa la psicopedagoga davant aquests i les famílies i poder contextualitzar el Centre, tal i com se'm demanava a la primera PAC.

D'altra banda també puc observar la dinàmica del Centre i anar veient quines relacions mantenen els nens i nenes entre ells, amb la psicopedagoga i amb l'educadora social.

Penso que aquest àmbit, no és gens fàcil i a la vegada és poc conegut per part meva. Els infants que assisteixen al Centre tenen entre 5 i 12 anys. La finalitat d'aquest és la integració dels nens i nenes en el seu entorn més immediat, per tant és un espai que contribueix a la socialització dels menors amb unes mancances o dificultats socoioeducatives.

Són nens i nenes amb un entorn social complicat i necessiten d'aquest recurs per a donar-lis suport.

D'altra banda, també es fa una atenció i acompanyament a les famílies molt important, on la psicopedagoga hi té un paper molt destacable.

Clicant aquí podeu trobar la normativa vigent dels centres oberts per a infants i adolescents de la Generalitat de Catalunya.