CONCLUSIONS

Al llarg d'aquests quatre mesos que ha durat el Pràcticum I he pogut, per fi, posar en pràctica tot allò que he après durant aquests anys a la carrera de Psicopedagogia. Doncs sense una base, hagués estat impossible dur a terme unes pràctiques en les que he pogut copsar el rol del psicopedagog en l'educació no formal.

A l'escola on treballo tinc força contacte amb la psicopedagoga de l'EAP, però és clar, estem parlant de l'educació formal i el Centre Obert és justament un àmbit força diferent on les coses no estan tan ben definides; tal i com ens diuen Badia i Mauri (2006, p.28) "la creació i la consolidació d'àmbits d'assessorament psicopedagògic en l'educació no formal no resulta un procés tan clarament delimitat com el de l'educació formal", donat que no hi ha una idea consensuada sobre la funció que ha de desenvolupar el psicopedagog dins l'àmbit no formal.

Quan valoro els objectius que vaig plantejar-me a l'iniciar les pràctiques, penso que els he assolit tots, uns amb un grau més alt que altres. Sóc conscient que eren uns objectius molt bàsics i assequibles, ja que aquest primer pràcticum era justament la primera presa de contacte amb una realitat concreta, de la qual jo vaig escollir un Centre Obert.

El cas és que durant aquest període de pràctiques m'he adonat d'aspectes tan importants com ara:

• La importància del treball conjunt entre família-escola-CO. Sense algun d'aquests elements, la intervenció no serà de qualitat ni integral. Amb les entrades, aportacions teòriques i reflexions personals que he anat fent al llarg d'aquests mesos, he destacat el paper tan important que tenen cadascun dels agents implicats en l'educació de l'infant. Tots han d'anar "agafats de la mà", tenir clara i consensuada la línia de la intervenció per tal d'afavorir al desenvolupament i creixement dels nens i nenes.
• L'acollida que es fa al CO a les famílies és d'un gran valor. Les famílies reben un tracte molt acurat, i sempre basat amb el respecte i la confidencialitat, tant de l'educadora social com de la psicopedagoga. S'organitza una activitat mensual per a les famílies i aquestes ho reben molt positivament, a més de les entrevistes i trobades que es fan al llarg del curs.
• El treball en equip també és un gran pilar. Són imprescindibles les coordinacions, els monogràfics i la comunicació entre l'escola, el CO i els Serveis Socials (Equip d'Infància). Per això cal una implicació de tots els agents que intervenen amb l'infant, per poder compartir, consensuar i arribar a acords per tal d'ajudar a l'infant en tots els àmbits possibles: educatius, emocionals, familiars, etc.
• Dins el marc de la investigació-acció, he pogut anar reflexionant sobre la meva feina, prenent consciència de quines són les estratègies més adequades per a cada moment amb cada infant. M'ha anat molt bé veure en primera persona com ho feia la psicopedagoga i tenir un model ajuda molt a fer-se una idea de com treballar i com intervenir en cada infant i família en concret. 
• Ha estat molt enriquidor poder buscar referències bibliogràfiques de les diverses assignatures de la carrera, per tal de tenir un marc teòric amb el què poder "avaluar" i reflexionar sobre les intervencions de la psicopedagoga del CO. El procediment ha estat fer un repàs de tots els materials i lectures treballades al llarg d'aquests quatre anys de carrera i poder reflectir-ho a la pràctica.
• És imprescindible que el psicopedagog adopti unes actituds bàsiques com ara: establir un bon vincle i tenir bona relació amb els infants, les famílies i la resta de professionals que intervenen amb cada infant; ser una bona comunicadora; implicar-se en cada cas per tal de trobar les millors estratègies; i amb uns valors tan importants com el rigor, el respecte i la responsabilitat.

M'agradaria deixar constància de la dificultat i/o entrebanc amb el que m'he trobat. 

• Degut al meu horari laboral, m'ha estat impossible assistir a les coordinacions que es fan amb l'Equip d'Infància i als monogràfics dels infants a les seves respectives escoles. Valoro molt positivament i agraeixo a la meva tutora el traspàs que m'ha fet de cadascuna d'aquestes trobades. Però sempre és més enriquidor poder-hi ser i escoltar les aportacions de cada professional i viure-ho en primera persona, com a futura psicopedagoga.
• M'ha estat complicat decidir el pla d'intervenció de cara al Pràcticum II. Hem hagut de trobar-nos vàries vegades amb la tutora de la UOC i del CO per tal de valorar i pensar acuradament quina seria la intervenció.
• Per tal de poder parlar amb la tutora del CO, aquesta ha hagut de fer una inversió de temps personal, ja que el seu horari laboral és massa reduït per tota la feina que ha de fer. Per això vull agrair-li el seu esforç i dedicació. Moltes gràcies, E.!

Per acabar, m'agradaria fer quatre pinzellades de quin serà el pla d'actuació del Pràcticum II. La idea és realitzar el seguiment de dos nens del CO (el R. i el M. dels quals n'he parlat a entrades anteriors) a nivell emocional, educatiu i familiar. Aquest seguiment i en funció de les necessitats de cadascun dels infants, segurament em portaran a elaborar algun tipus de material que posteriorment quedarà al centre, el qual podran fer-ne ús amb altres infants en altres moments. D'altra banda, també hi ha la possibilitat de fer alguna intervenció grupal, en funció de les necessitats detectades.

Finalitzo el curs amb una plena sensació de felicitat per la feina feta i els aprenentatges adquirits i amb molta motivació per a iniciar el Pràcticum II. 

Val a dir però, que em queden dos dies per finalitzar el període de pràctiques, del qual en gaudiré fins l'últim moment! Tot i la situació econòmica i familiar dels infants que assisteixen al Centre Obert, t'ensenyen a gaudir de la vida i a tenir sempre un somriure que reflecteix la seva alegria. 

BIBLIOGRAFIA:

• Badia, A. i Mauri, T. (2006). Capítol 2. Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d'educació no formal. A Badia, A., Mauri, T. i Monereo, C. (coords). La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Volum II. (p. 22-39). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

EL CAS DEL R. (II)

Com vaig comentar fa dies, el R. és un nen del que segurament faré un seguiment individual durant el Pràcticum II.

Doncs bé, el cas és que la família no veu massa clara la necessitat que el R. assisteixi al CO el curs vinent. Pensen que ells no són el "prototip de família dels nens que van al CO" i no veuen el seu lloc dins d'aquest recurs. En canvi, des del CO, des de l'escola i la seva referent de Serveis Socials (i jo també m'incloc), sí que veiem aquesta necessitat. 

És per això que fa pocs dies vam reunir-nos la psicopedagoga del CO i l'educadora social (referent grup petits) i vam plantejar la possibilitat i la necessitat de parlar amb la família de tots els beneficis que li aporta al R. venir al CO. D'altra banda, al ser un possible cas d'intervenció del Pràcticum II, el fet de comentar a la família que se li farà un seguiment individualitzat per part meva on s'incidirà en aspectes curriculars i motivacionals, potser la família acceptaria i veuria amb bons ulls que el R. segueixi al CO.

Amb aquesta entrada, voldria destacar la importància del treball i consciència amb les famílies dels infants. Sense el seu consentiment no podem tirar endavant. Tot allò que ens proposem com a professionals per a la intervenció amb els nens i nenes, si les famílies no ho recolzen, no ho valoren i no ho accepten no tenim res a fer. Per això m'agradaria citar de l'assignatura d'"Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica", el "Mòdul 1. Família i comunitat: una perspectiva psicoeducativa", la cita de Bronfenbrenner (1987) (pg. 22) que "postula, i la investigació ho ha corroborat posteriorment, que quan hi ha continuïtat entre els reptes i desafiaments en els quals participen els infants en els seus diferents contextos de vida, cadascun dels contextos amplifica les seves possibilitats evolutives individuals. I, a la vegada, la discontinuïtat delimita les possibilitats evolutives individuals de cadascun dels contextos." És necessària una continuïtat i una coherència per part de tots els agents implicats. 

Veurem doncs, com anirà la trobada amb l'educadora del CO, la referent de SS i de la família per valorar la continuïtat del R. el curs vinent. 

Vam plantejar la possibilitat de que jo assistís en aquesta reunió, però després de parlar-ne detingudament en una reunió de coordinació de l'equip, es va valorar que seria millor que no hi fos, per tal d'evitar que els pares es puguin sentir malament. Els pares em coneixen, per tant, a l'entrevista les referents podran explicar als pares quina serà la intenció de la intervenció que es faria amb el R. per tal que ho rebin més positivament i amb el benentès que se li farà un seguiment més individualitzat, intentant respondre a les necessitats que presenta el R.

BIBLIOGRAFIA:

• Vila, I. (2008). Mòdul 1. Família i comunitat: una perspectiva psicoeducativa. A Vila, I.Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica. (p. 1 - 41). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

EL CAS DEL M.

El M. és un nen que té 10 anys. Es va incorporar al CO al febrer del 2011, quan ja s’estava intervenint amb una de les seves germanes. El nucli familiar és poc contenidor, amb molts pocs límits i estructura en les dinàmiques quotidianes. El motiu d’entrada pactat amb la família va ser la dificultat de relació amb els altres nens i nenes, així com la manera de comunicar-se.

Està escolaritzat a una escola pública de la població i enguany està repetint el curs de 5è.

Alguns dels objectius més destacables del seu PEI d'aquest curs són:

• Àrea de socialització: acceptar les normes  i establir relacions de cordialitat i agradables amb el grup. Que segueixi les regles dels jocs i/o les instruccions de les activitats; que es relacioni des de la positivitat, de bones maneres, sense insults.
• Àrea d’autonomia personal: escoltar i acceptar els límits; que escolti, prengui atenció i miri els ulls a la persona a la que li està parlant, fer el que toca i no el que ell vol.
• Àrea de relació amb la família: enfortir els límits, consolidar hàbits en la quotidianitat, millorar els hàbits d’alimentació i d’higiene, participació als cafès de família.

Pel que he pogut anar observant durant el període de pràctiques i el que hem anat parlant amb la meva tutora (que és la referent d'aquest nen) podem dir que és un infant que li costa acceptar les normes, vol fer el que li ve de gust i s’enfada si no aconsegueix sortir-se amb la seva (es tanca en banda). Quan s’enfada es mostra molt descontrolat i desafiant, passant a un estat de bloqueig i tancament, no mira a la cara quan se’l parla, marxa de l’espai on hi ha l’adult, es nega a escoltar a l’adult, i finalment entra a una escalada o bucle en el seu enfadament, que li provoca certa angoixa i del qual li es molt complicat sortir. Val a dir, que després d’aquest llarg procés que protagonitza l’infant davant d’un conflicte, finalment és capaç de rectificar, canviar l’actitud i disculpar-se.

Li costa escoltar i prestar atenció. Li agrada jugar a futbol i la baldufa (va guanyar una competició que es va fer al poble la setmana passada, de la qual se sent molt orgullós i feliç).

En general ve força motivat al CO, i gaudeix de les activitats proposades.

Tan la referent de Serveis Socials (la M.) com la psicopedagoga del CO manifesten que hi ha moltes dificultats de comunicació amb la mare, per temes lingüístics. Com a positiu podem dir que assisteix a un taller de llengua des del 2011, però tot i així hi ha força mancances de comunicació.

A nivell social, cal destacar que tot i les intervencions que s’han anat fent, el M. generalment utilitza un vocabulari poc adequat per la seva edat (insults i paraulotes). És un nen que sovint està al carrer amb persones més grans que ell. En petit grup, en ocasions es pot mostrar molt col·laborador i amable amb els altres infants i intenta ser el líder i protagonista, frustrant-se si no ho aconsegueix i, desembocant, per tant, en una actitud contrària, que pot causar rebuig per part d’alguns membres del grup.

Família: cal que l’ajudin en el seu procés de creixement, millorar els hàbits d'alimentació i d’higiene, així com un seguiment d’aspectes físics i mèdics.

Durant aquest curs s'han fet dos monogràfics del M. a l'escola, on hi han assistit: la cap d'estudis, la tutora, els mestres especialistes (educació física, anglès, música, castellà, educació especial), la psicopedagoga de l'EAP, la referent de Serveis Socials i la psicopedagoga (i referent del nen) al Centre Obert. 
Com a més destacable de l'últim monogràfic (al maig): es creu la possibilitat de fer dictamen de trastorn del comportament, sobretot pensant que quan arribi a l‘institut tingui una mirada especial, per afavorir el suport i l’acompanyament, ja que des de tots els recursos i serveis possibles s’està fent molta feina, però la família no acaba d’assumir el seu paper.  També es veu necessari un esport d’equip.
Altres aspectes que es posen sobre la taula en aquesta trobada és que el M., a nivell escolar mostra moltes dificultats ens els aprenentatges: està en un nivell molt baix de lecto-escriptura i molt bàsic a nivell lògico-matemàtic. No utilitza l’agenda perquè no té cura d’ella i la perd contínuament. Fa fitxes i en ocasions utilitza llibres de text com a suport quan està amb el grup-classe. Constantment cal pactar amb ell la feina que ha de fer, i juga a través del xantatge per aconseguir premis, per contra  de no ser així, no presenta motivació “si faig 2 fitxes em deixes jugar a l’ordinador”. Vol fer el mateix que els seus companys, però ell no té els coneixements assolits per a poder afrontar-ho, i això és un greu problema dins l'escola.
També es prenen un seguit d'acords, com ara:

• No utilitzar l'amenaça com a recurs és una mostra de debilitat.
• Plantejar un protocol d'actuació (per a tothom) quan en M. té episodis violents.
• Crear un protocol d'observació per tal d'identificar en quines situacions es posa nerviós.
• Tenir cura en anticipar les activitats, variacions d'horaris, de mestres,...
• Buscar una col·laboració amb l'infant.
• Plantejar entrevistes triangulades (SS/psicopedagoga - tutora - família)
• A les entrevistes entomar la conversa des de la preocupació acadèmica, el pas d'en M. a la secundària, no des de la vessant actitudinal o de conducta.

D'altra banda, una mestra de reforç també planteja un interrogant: "Perquè no pot llegir en M.?", a la que l'EAP va contestar que prèviament calen unes condicions necessàries per a que sigui possible, com ara:

• Tolerància a la frustració,
• acceptar que no en sap,
• acceptar l'ajuda,
• acceptar que hi ha unes normes i que cal complir-les,
• el llenguatge és emocional,
• necessitat de consentiment.

Amb aquest cas, veiem que igual que amb el R. i molts dels infants que assisteixen al CO, es fa un treball en equip i en xarxa on tots els professionals que intervenen amb ell comparteixen informació, vivències, observacions, etc del nen i s'arriben a prendre tot un seguit d'acords per tal d'ajudar a l'infant i d'establir unes directrius d'intervenció en la mateixa línia.

No seria possible entomar aquest cas individualment, sinó que cal optar per un model d'intervenció col·laboratiu on totes les parts cal que s'impliquin.

En aquest cas, veiem com un punt fort a treballar és la família.

Aquest doncs, també serà un cas del qual faré un seguiment de cara al Practicum II.