EL CAS DEL M.

El M. és un nen que té 10 anys. Es va incorporar al CO al febrer del 2011, quan ja s’estava intervenint amb una de les seves germanes. El nucli familiar és poc contenidor, amb molts pocs límits i estructura en les dinàmiques quotidianes. El motiu d’entrada pactat amb la família va ser la dificultat de relació amb els altres nens i nenes, així com la manera de comunicar-se.

Està escolaritzat a una escola pública de la població i enguany està repetint el curs de 5è.

Alguns dels objectius més destacables del seu PEI d'aquest curs són:

• Àrea de socialització: acceptar les normes  i establir relacions de cordialitat i agradables amb el grup. Que segueixi les regles dels jocs i/o les instruccions de les activitats; que es relacioni des de la positivitat, de bones maneres, sense insults.
• Àrea d’autonomia personal: escoltar i acceptar els límits; que escolti, prengui atenció i miri els ulls a la persona a la que li està parlant, fer el que toca i no el que ell vol.
• Àrea de relació amb la família: enfortir els límits, consolidar hàbits en la quotidianitat, millorar els hàbits d’alimentació i d’higiene, participació als cafès de família.

Pel que he pogut anar observant durant el període de pràctiques i el que hem anat parlant amb la meva tutora (que és la referent d'aquest nen) podem dir que és un infant que li costa acceptar les normes, vol fer el que li ve de gust i s’enfada si no aconsegueix sortir-se amb la seva (es tanca en banda). Quan s’enfada es mostra molt descontrolat i desafiant, passant a un estat de bloqueig i tancament, no mira a la cara quan se’l parla, marxa de l’espai on hi ha l’adult, es nega a escoltar a l’adult, i finalment entra a una escalada o bucle en el seu enfadament, que li provoca certa angoixa i del qual li es molt complicat sortir. Val a dir, que després d’aquest llarg procés que protagonitza l’infant davant d’un conflicte, finalment és capaç de rectificar, canviar l’actitud i disculpar-se.

Li costa escoltar i prestar atenció. Li agrada jugar a futbol i la baldufa (va guanyar una competició que es va fer al poble la setmana passada, de la qual se sent molt orgullós i feliç).

En general ve força motivat al CO, i gaudeix de les activitats proposades.

Tan la referent de Serveis Socials (la M.) com la psicopedagoga del CO manifesten que hi ha moltes dificultats de comunicació amb la mare, per temes lingüístics. Com a positiu podem dir que assisteix a un taller de llengua des del 2011, però tot i així hi ha força mancances de comunicació.

A nivell social, cal destacar que tot i les intervencions que s’han anat fent, el M. generalment utilitza un vocabulari poc adequat per la seva edat (insults i paraulotes). És un nen que sovint està al carrer amb persones més grans que ell. En petit grup, en ocasions es pot mostrar molt col·laborador i amable amb els altres infants i intenta ser el líder i protagonista, frustrant-se si no ho aconsegueix i, desembocant, per tant, en una actitud contrària, que pot causar rebuig per part d’alguns membres del grup.

Família: cal que l’ajudin en el seu procés de creixement, millorar els hàbits d'alimentació i d’higiene, així com un seguiment d’aspectes físics i mèdics.

Durant aquest curs s'han fet dos monogràfics del M. a l'escola, on hi han assistit: la cap d'estudis, la tutora, els mestres especialistes (educació física, anglès, música, castellà, educació especial), la psicopedagoga de l'EAP, la referent de Serveis Socials i la psicopedagoga (i referent del nen) al Centre Obert. 
Com a més destacable de l'últim monogràfic (al maig): es creu la possibilitat de fer dictamen de trastorn del comportament, sobretot pensant que quan arribi a l‘institut tingui una mirada especial, per afavorir el suport i l’acompanyament, ja que des de tots els recursos i serveis possibles s’està fent molta feina, però la família no acaba d’assumir el seu paper.  També es veu necessari un esport d’equip.
Altres aspectes que es posen sobre la taula en aquesta trobada és que el M., a nivell escolar mostra moltes dificultats ens els aprenentatges: està en un nivell molt baix de lecto-escriptura i molt bàsic a nivell lògico-matemàtic. No utilitza l’agenda perquè no té cura d’ella i la perd contínuament. Fa fitxes i en ocasions utilitza llibres de text com a suport quan està amb el grup-classe. Constantment cal pactar amb ell la feina que ha de fer, i juga a través del xantatge per aconseguir premis, per contra  de no ser així, no presenta motivació “si faig 2 fitxes em deixes jugar a l’ordinador”. Vol fer el mateix que els seus companys, però ell no té els coneixements assolits per a poder afrontar-ho, i això és un greu problema dins l'escola.
També es prenen un seguit d'acords, com ara:

• No utilitzar l'amenaça com a recurs és una mostra de debilitat.
• Plantejar un protocol d'actuació (per a tothom) quan en M. té episodis violents.
• Crear un protocol d'observació per tal d'identificar en quines situacions es posa nerviós.
• Tenir cura en anticipar les activitats, variacions d'horaris, de mestres,...
• Buscar una col·laboració amb l'infant.
• Plantejar entrevistes triangulades (SS/psicopedagoga - tutora - família)
• A les entrevistes entomar la conversa des de la preocupació acadèmica, el pas d'en M. a la secundària, no des de la vessant actitudinal o de conducta.

D'altra banda, una mestra de reforç també planteja un interrogant: "Perquè no pot llegir en M.?", a la que l'EAP va contestar que prèviament calen unes condicions necessàries per a que sigui possible, com ara:

• Tolerància a la frustració,
• acceptar que no en sap,
• acceptar l'ajuda,
• acceptar que hi ha unes normes i que cal complir-les,
• el llenguatge és emocional,
• necessitat de consentiment.

Amb aquest cas, veiem que igual que amb el R. i molts dels infants que assisteixen al CO, es fa un treball en equip i en xarxa on tots els professionals que intervenen amb ell comparteixen informació, vivències, observacions, etc del nen i s'arriben a prendre tot un seguit d'acords per tal d'ajudar a l'infant i d'establir unes directrius d'intervenció en la mateixa línia.

No seria possible entomar aquest cas individualment, sinó que cal optar per un model d'intervenció col·laboratiu on totes les parts cal que s'impliquin.

En aquest cas, veiem com un punt fort a treballar és la família.

Aquest doncs, també serà un cas del qual faré un seguiment de cara al Practicum II.