CAFÈ DE FAMÍLIES (PART II)

Avui, últim dijous de mes, s'ha dut a terme l'activitat "Cafè de famílies", del qual ja vaig parlar-ne en una anterior entrada. Doncs bé, al Cafè de famílies d'avui ha tornat a venir la M., la mateixa educadora social i formadora, que al "cafè" de fa dos mesos.

El títol de la xerrada d'avui ha estat: "NORMES I LÍMITS. LA CONVIVÈNCIA".

De 20 famílies, n'han assistit 12 i 5 han justificat la seva absència.

La M. ha començat la xerrada explicant als pares que pensessin UN desig pels seus fills i filles i que els compartissin amb la resta de famílies. El llistat de desitjos ha estat:

- Felicitat

- Bona persona

- Salut

- Bona feina

- Seguretat

- No tenir por

Arrel d'aquesta llista, ha sorgit un debat interessant sobre quin d'aquests creien que era el més important. Hi havia famílies que han dit la salut i d'altres la felicitat. Ha estat molt enriquidor veure com, a través d'exemples dels propis pares, han defensat la seva decisió. Una mare ha dit que per ella el més important és la felicitat, ja que aquesta, ho engloba tot. És millor ser feliç per si tens algun problema de salut poder afrontar-t'hi des del positivisme i l'acceptació d'aquest (càncer, per exemple), que no pas estar bé de salut i ser un "viejo-cascarrabias". 

La M. ha destacat que cal recordar de tant en tant tots aquests desitjos que volen pels seus fills i filles, fent-se preguntes com ara "Què vull pel meu fill?", "Ho estic aconseguint?", "Què puc fer per aconseguir-ho?" i d'aquesta manera tenir-los presents.

Tot seguit ha plantejat la pregunta: "Perquè creieu que són importants les normes i els límits?" i les famílies han contestat:

- Millora la convivència

- Perquè tinguin una bona educació: que es portin bé, bones conductes,...

- Responsabilitat

- Perquè sàpiguen fins on arribar

El feedback que els ha tornat la M. ha estat:

- Ajuden a assolir els hàbits i l'autonomia,

- Defineixen uns valors humans,

- Indiquen la conducta desitjada,

- Marquen un espai de referència que ofereix seguretat personal,

- Desenvolupen el sentit de la responsabilitat i l'esforç,

- Milloren la capacitat de comunicació: parlar-ne amb ells, dialogar, pactar, negociar...

- Desenvolupen el sentit crític i la presa de decisions.

Ha reiterat vàries vegades que les normes i els límits han d'estar molt clars, ja que d'aquesta manera es dibuixa un camí, el que els nens i nenes han de seguir i els hi donarà seguretat (desig d'algun pare a l'iniciar la xerrada).

Seguidament, ha preguntat: "Quines normes hi ha a casa vostra?" i han sorgit normes com ara:

- Orde: guardar les coses al seu lloc,

- Horaris,

- Educació i respecte,

- Ajudar a les tasques de la llar: parar i desparar taula, recollir la roba que es treuen, estendre la roba i plegar-la, ...

- Fer-se el llit,

- Treure a passejar el gos,

- Encàrrecs, com anar a comprar el pa...

La M. ha comentat que està molt bé fer tot això junts, ja que com més s'aprèn és veure que qui "m'ho demana" també ho està fent; en el sentit que les normes siguin per tots. Amb l'exemple i observant un model, és com s'aprèn. D'aquesta manera aconsella a les famílies que és molt positiu que es generin espais divertits i agradables per a generar els hàbits.

D'altra banda, també ha comentat que perquè els nens i nenes es vulguin esforçar, cal motivar-los. cal que trobin satisfacció en allò que fan: fer-ho bé, reconeixement, responsabilitat... Cal buscar la manera de motivar-los.

La M. planteja alguns temes que no han sorgit en quant a les normes de casa com ara:

- Els deures? Comenta que cal que els nens i nenes sàpiguen quan fer-los, a quin lloc, abans de, després de...

Després, ha preguntat als pares i mares quines són les normes més difícils, quins són els conflictes principals que tenen a casa, i ells molt obertament han contestat:

- Fer els deures,

- No contestar quan se'ls pregunta alguna cosa,

- Recollir l'habitació,

- Treure el gos,

- Baralles entre germans

Aquests conflictes són els més recurrents a la majoria de les llars de les famílies dels infants que assisteixen al Centre Obert, ja que totes ho han compartit i hi han estat d'acord, sobretot amb el tema dels deures, de recollir i les baralles entre germans.

La M. ha insistit vàries vegades que quan se salten els pactes i els límits hi ha d'haver unes conseqüències que les famílies han de ser capaces de complir i que, prèviament, cal haver parlat, dialogat i pactat amb els nens i nenes perquè tinguin ben clar què passarà si....

D'altra banda, ha intentat transmetre als pares i mares que han de seleccionar i prioritzar aquelles dues o tres normes que es volen treballar i en cap cas, voler abordar totes les normes de cop, perquè sinó serà una tasca molt difícil. En el sentit que no cal dedicar tota l'energia a les normes, que és important tenir i trobar moment agradables, de conversa, de jugar, fer bromes, riure... i així serà més fàcil fer pactes amb els fills i sempre des del POSITIVISME. I no estar sempre cridant, rondinant, posant males cares, generalitzant... ja que aquesta actitud no ajuda a resoldre el conflicte.

Per acabar la sessió, ha explicat que és molt important trobar l'equilibri entre:

--> Preocupació - confiança: cal generar confiança de que els seus fills i filles podran fer-ho, que aprendran i podran, sense estar immensament preocupats i neguitejats sobre si podran fer-ho o no. Donant-lis confiança els pares els hi estaran donant força i seguretat per aconseguir els seus objectius.

--> Amor - exigència: podem ser exigents, però sempre amb amor, dient les coses ben dites, amb serenitat i amb una mirada des del cor.

Sembla ser que els pares han sortit molt contents d'aquesta xerrada, ja que l'ambient que es respirava un cop acabada la sessió era positiva i amb ganes de posar a la pràctica tot el que s'ha dit avui.

Personalment i com a futura psicopedagoga, penso que un tema tan bàsic però a la vegada indispensable com els límits i les normes s'hagués pogut enfocar de diferent manera. M'agradaria deixar per escrit algunes reflexions personals posteriors a la xerrada i algunes propostes de millora que ja he comentat a la meva tutora i a l'educadora social del Centre Obert:

• La xerrada ha durat 1hora i mitja, i gairebé tota l'estona ha estat parlant la M.
• Les famílies que han participat més activament han estat 5, les altres anaven afirmant el que deien les altres i algunes no han fet cap tipus d'intervenció.
• La disposició de les cadires era en forma mitja lluna amb el projector al mig enfocant a la paret (presentació power point).
• No se'ls ha ofert prou espai de diàleg a les famílies per a poder resoldre els conflictes que els sorgeix a casa.
• Si volem que les famílies col·laborin, les hem de poder escoltar.
• Caldria donar més autonomia a les pròpies famílies per a compartir i donar-los l'espai i el temps necessari per a prendre decisions sobre com afrontar els problemes que es produeixen a les seves llars.
• Proposar alguna dinàmica del tipus "Role-playing".
• Distribuir el temps de diferent manera: destinar un temps a la xerrada per part del professional i una altra part per a que les famílies puguin parlar, compartir, dialogar... a partir de les seves pròpies experiències i el dia a dia.

EL CAS DEL R.

El R. és un nen de 9 anys que assisteix al Centre Obert des de l'octubre del 2013; per tant aquest és el seu primer any al Centre. Està escolaritzat a una escola pública de la població i enguany està repetint curs, 3r.

En el seu full de derivació hi consta la següent informació:

• Situació familiar: família nuclear que viu a una de les urbanitzacions de la població d'Abrera. El pare i la mare treballen com a autònoms, són taxistes i malgrat tenen una regularitat econòmica, cada vegada necessiten més suport per a fer front a les despeses extraordinàries (beca de menjador des del Consell Comarcal, per exemple). El R. té un germà més gran, el D. que té 13 anys. Fins ara no manifestava cap dificultat, però enguany, que està fent 1r ESO, ja comença a fer crides d'atenció. Els pares es compaginen la feina en dies alterns, per tal que hi hagi sempre un dels dos amb els fills. La referent de Serveis Socials i l'educadora (referent del grup de petits) intueixen que hi ha dificultats per a comunicar-se entre ells i per a pactar organització i normativa de cara als seus fills.

• Motiu d'entrada: la psicopedagoga de l'EAP va detectar alguna dificultat amb el R. des del curs passat. El nen mostra dificultats de relació a l'aula, tant amb els iguals com amb els adults i, per aquesta raó la seva referent de Serveis Socials; en aquest cas, l'Educadora Social, la M. va fer la proposta d'entrada al CO. En aquells moment els pares eren conscients de l'esforç que els hi suposava portar al R. al Centre i, tot i així, van acceptar-ho i es van comprometre a assumir els desplaçaments per acompanyar al seu fill al CO, tot valorant conjuntament amb els diversos professionals (EAP, SS, i CO) que seria un molt bon recurs pel nen.

• Proposta d'actuació: inicialment, la proposta d'intervenció està enfocada en treballar amb els pares, la relació amb el R., l'organització familiar i dotar de recursos educatius a l'infant, ja que escolarment porta un retard considerable. 

Alguns dels objectius més destacables del seu PEI són:

• Àrea de socialització: potenciar i promocionar la relació amb els iguals, millorar la seva relació amb els iguals per a que pugui sentir-se més bé a l'escola i en altres contexts i oferir-li un espai on visqui relacions positives amb els iguals a partir d'una activitat, dinàmica, joc...

• Àrea d'autonomia personal: aprendre a gestionar la frustració, potenciar la seva sensibilitat i que la pugui expressar, minvar el sentiment d'injustícia i de soledat del món envers ell.

• Àrea de relació amb la família: establir un bon vincle amb la família per a poder ajudar més al R., usar el bon vincle del R. amb la família perquè aquesta faci costat a l'escola i al Centre Obert davant la intervenció educativa davant el R.

Darrerament, al Centre Obert, el R. mostra força rebuig i negació per a les tasques escolars. Està desmotivat i no té ganes de fer res. Presenta moltes dificultats en la lecto-escriptura (sobretot en l'escriptura), no vol treballar i no li agrada gens fer la feina.

A l'hora de fer els deures li costa molt posar-s'hi i és molt lent. S'estira a la taula, demanar d'anar al lavabo vàries vegades, s'aixeca, mira què fan els seus companys... l'expressió de la seva cara demostra clarament la seva desmotivació i desgana de treballar.

Li agrada molt el taller de cuina i jugar a la ludoteca. Al CO sembla que té molt bona relació amb tots els altres infants, al contrari de l'escola on hi té molt pocs amics.  

Durant aquest curs s'han fet dos monogràfics del R. on hi han assistit tots els professionals que intervenen amb aquest infant: la psicopedagoga de l'EAP, la tutora, l'educadora social de S.S. i la psicopedagoga i l'educadora social (referent del grup de petits) del CO. La primera trobada va ser al febrer i la segona va ser ahir divendres (de la que encara no tinc la informació perquè no se m'ha pogut fer el traspàs).

A la primera reunió es tracten temes com ara:

• El R. té adaptacions metodològiques en totes les assignatures. La tutora detecta que és un infant amb moltes capacitats, que aprèn millor de manera oral, vivencial i pràctica, i quan una cosa li motiva; sinó no fa res i es manté tossut. 
• Li agrada molt la informàtica, la fotografia, els vídeos, sortir a la pissarra a escriure, anar d'excursió, fer jocs, sortir a l'aire lliure. 
• Presenta moltes dificultats en la lecto-escriptura i gairebé mai vol treballar. 
• Mostra dificultats de relació amb els iguals de l'escola (el peguen, li tiren pedres...), es pensa que el conflicte l'inicia el R. 
• És un nen que sempre vol ajudar a l'adult, és molt col·laborador tant a l'escola com al Centre Obert.
• Tant a la classe com al CO, el R. no treballa si no estàs per ell.
• És un nen que no suporta els crits, cal dir-li les coses suaument i amb delicadesa.
• La tutora comenta que moltes vegades "es creua", no vol fer res, s'enfada, es tira per terra... 
• La psicopedagoga de l'EAP planteja la hipòtesi que podria ser un nen que presenti un trastorn psicòtic i una dinàmica negativa a casa amb els pares. Es parla de comportament dissociatiu per part de l'infant.
• La mestra li presta molta atenció: l'ajuda a l'hora de fer les feines, li adapta activitats, es fa sortir a la pissarra... i sembla que ara hi ha alumnes de classe que tenen enveja del R. per totes les atencions que està rebent per part de la mestra.
• La psicopedagoga i educadora del CO exposen que el R. arriba molt content al CO, li encanta jugar i una de les activitats que més li agrada és la cuina. S'ha adaptat perfectament al funcionament i normes del CO i a la resta d'infants. La família està satisfeta amb el CO perquè veuen el R. content i perquè l'equip de professionals es preocupa per ell, però insisteixen que no té cap problema i voldrien no acabar el curs, ja que tot va bé. Pel què fa al tema de la socialització, és un infant acceptat dins el grup, tot i que quan arriba tenia tendència a jugar sol o a buscar a l'adult per jugar, conversar... Si l'adult l'introdueix al joc amb els iguals s'incorpora ràpidament i acaba jugant amb ells. Acadèmicament li costa posar-se a fer deures o fitxes, tot i que està millorant en actitud i constància. L'adult ha d'estar a sobre d'ell per a que treballi i faci la feina. Els hi preocupa que, tot i repetir curs, al primer trimestre hagi suspès tres assignatures. Valoren que és un nen que li manquen hàbits d'estudi. Quan es fa alguna dinàmica o activitat de tipus oral es mostra molt voluntari i participatiu i fa valuoses aportacions. S'observa que a casa poques vegades li miren els deures, no porta mai l'agenda i no apunta mai les coses (sempre notes de la mestra). Sembla que els pares no mostren iniciativa per a donar-li el suport escolar necessari al R., però si se'ls orienta i se'ls encomana tasques concretes sí que ho fan.

Amb tot això es prenen un seguit d'acords:

A l'escola:

• Aprofitar el bon vincle entre la tutora i els pares i el R. per implicar-los més; parlant amb ells dos o tres dies a la setmana de com ha anat el dia, dels deures que ha de fer, etc.
• Fer més adaptacions metodològiques a classe i del tipus d'avaluacions: orals, treballs, buscar la motivació de l'infant.
• Promoure les relacions amb els iguals: activitats per parelles i petits grups.
• Treballar els conflictes que sorgeixen entre iguals i actuar al moment fent un diari de reflexió pel infants.
• Esbrinar el/s motiu/s de les seves dificultats en la lecto-escriptura; anar a l'arrel del problema. 

Al Centre Obert:

• Envers la família: donar-lis orientacions educatives en relació a allò acadèmic: repassar conjuntament amb el R. l'agenda, veure els deures que té apuntats, revisar si els ha fet... Portar sempre el material escolar al CO: agenda, carpeta, llibres, etc.
• Treballar la gestió de les emocions, per aprendre a gestionar la frustració, quan alguna cosa no li surt com ell voldria.
• Oferir eines o estratègies per a que aprengui a calmar-se ell mateix.
• Escoltar-lo.
• Continuar promovent les relacions amb els iguals.

En aquest cas, veiem doncs, la implicació de tots els professionals que intervenen amb el cas, on cadascú fa les seves aportacions i entre tots arriben a prendre tot un seguit d'acords que es valoraran posteriorment. Cadascú ocupa el seu lloc i s'ha de responsabilitzar de les seves tasques i funcions.

Des de fora valoro molt positivament la coordinació i el treball en xarxa que s'està duent a terme amb el cas del R. Penso que és un nen amb tot un seguit de necessitats educatives, ja exposades al llarg d'aquesta entrada, i necessita un suport i un seguiment individual. Per això, segurament, serà un possible cas susceptible per a fer el pla d'intervenció del Practicum II.

D'altra banda, el meu l'horari laboral, m'impossibilita assistir als monogràfics i a les reunions de coordinació que es fan. Agraeixo a la psicopedagoga i a l'educadora del CO, el traspàs que em fan de tota la informació per a fer-me més proper el cas i per a estar al corrent dels acords  i intervencions que es duent a terme amb ell.

PROTOCOL I CIRCUIT DE LA DOCUMENTACIÓ INTERNA

Al Centre Obert, hi ha la documentació interna i per a que un nen hi assisteixi es fa tot un seguit d'intervencions i se segueix un procés que comentaré a continuació:

A les reunions de coordinació amb l'Equip d'Infància de Serveis Socials (S.S.)  d'Abrera, la referent del cas proposa l'entrada de l'infant i, si hi ha disponibilitat de places, a partir d'aquell moment es comença a treballar amb la família i quan aquesta accepta l'entrada, es formalitza el "Full d'entrada", i la referent fa arribar a l'equip educatiu del Centre Obert el "Full de derivació". Seguidament, es marca un dia d'entrevista conjunta amb la família, el CO i la referent de S.S. És en aquesta reunió quan la família signa el "Contracte educatiu - Autorització", i s'omple el "Full d'inscripció". 

En el cas que no hi hagi places disponibles, s'incorpora a un llibre de registre de llista d'espera, on s'indica la prioritat d'entrada de l'infant, que dependrà del risc social d'aquest.

Quan els infants ja han assolit els objectius o bé hi ha un incompliment del contracte o del Pla de Treball pactat amb S.S. (motius més recurrents, però n'hi poden haver d'altres), la referent del cas i el CO signa el "Full de sortida" i és aquí quan es finalitza la intervenció de l'equip educatiu del CO.

El paper de la psicopedagoga amb tot això és que, un cop la referent de Serveis Socials ha acordat amb la família que l'infant anirà al CO, és primerament coordinar-se amb la referent per tal que pugui fer-li un traspàs del cas i, seguidament, fer una entrevista conjunta amb la família per a presentar-se, explicar el funcionament del CO, les activitats que s'hi duen a terme... i sobretot és molt important fer un bon vincle amb aquesta intentant que hi dipositin confiança.

FULL DE SORTIDA

El full de sortida, es signa quan s'ha donat algun d'aquests motius; ja que són els més recurrents:

•  Per sobrepassar l'edat (+ de 12 anys),
•  per decisió dels responsables de l'infant,
• per incompliment de la normativa del Centre Obert,
•  per valoració dels professionals,
•  per assoliment dels objectius marcats al PEI de l'infant, o bé
•  per incorporació del menor a un altre recurs.

Full de sortida

Full de sortida co from Dèlia Parent

FULL D'INSCRIPCIÓ

El full d'inscripció, és on hi queden recollides les dades personals, mèdiques i d'escolarització. També s'hi especifiquen les expectatives que té la família amb el projecte per així poder fer una valoració posterior i sobretot veure què és el que esperen les famílies del CO.

Full d'inscripció

Full d'inscripció co from Dèlia Parent

FULL D'ENTRADA

El full d'entrada, és el primer document que ha d'omplir la referent dels Serveis Socials, un cop la família ha acceptat que el seu fill assisteixi al Centre Obert.
La informació que ha de quedar recollida en aquest document és bàsicament el motiu d'entrada de l'infant al Centre Obert i explicitar l'acord que s'ha establert entre les diferents parts responsables.

Aquest només es signa una vegada, a l'entrada de l'infant al CO.

Full d'entrada

Full d'entrada from Dèlia Parent

FULL DE DERIVACIÓ

El full de derivació, és el document que ha d'omplir el referent de Serveis Socials, un cop s'ha valorat amb l'escola, que un infant és susceptible d'assistir al Centre Obert pels motius raonats i coherents, d'acord amb les necessitats que presenta aquest.

Actualment, a Abrera, hi ha tres referents: la psicòloga municipal, una treballadora social i una educadora social. Aquestes formen part de l'Equip d'Atenció Bàsica i estan en contacte amb les escoles de la població per tal de valorar quins infants necessiten assistir al Centre Obert.

Aquest document, és un petit informe on hi queden recollits aspectes tan importants com: el genograma, la situació familiar, el motiu d'entrada pel qual s'ha cregut oportú que l'infant vagi al Centre Obert, tot fent una proposta d'intervenció.

Full de derivació

Full de derivació co from Dèlia Parent

CONTRACTE EDUCATIU

El contracte educatiu, és un document que han de signar totes les famílies els fills/es dels quals assisteixen al Centre Obert. Aquest és una eina que recull per escrit els compromisos de les famílies.

A la primera entrevista que es fa, prèvia inscripció de l'infant, el referent d'aquest explica verbalment quines són les premisses a les que s'han de comprometre les famílies. Tot seguit, es dóna una còpia d'aquest document per a que la signin i siguin plenament conscients del què han de fer mentre el seu fill/a assisteixi al Centre Obert.

Contracte educatiu 

Autorització contracte educatiu co from Dèlia Parent

ACTITUDS BÀSIQUES

Les setmanes van passant i jo, com a observadora i futura psicopedagoga, vaig veient aspectes rellevants i molt significatius en quant a l'actitud de la psicopedagoga, l'E., al Centre Obert.

Tal com ens indiquen Luque, A. i Jiménez, I. al Mòdul 3 de l'assignatura de Models d'orientació i intervenció psicopedagògica, concretament al Capítol 2 Orientació i intervenció psicopedagògica en educació primària, al punt 2.6 Actituds bàsiques en l'assessorament psicopedagògic (pàgs. 70-71), "la qualitat de l'exercici de l'assessorament psicopedagògic depèn del domini d'un ampli coneixement dels processos educatius i organitzatius que els acompanyen, i també del domini d'una variat repertori de destreses de relació, comunicació, treball en equip, negociació, avaluació, etc." (pàg. 70). Veient el dia dia, amb les actuacions i intervencions de l'E.; penso que presenta un bon domini de tots aquests coneixements i és un bon exemple al que seguir, tot destacant els següents aspectes:

• Té una bona relació tant amb els infants com amb les famílies, propiciant un clima afectiu i a la vegada professional. Té estratègies per apropar-se als infants, ajudar-los en allò que necessiten, detectar possibles mancances, etc.
• És una bona comunicadora, en el sentit que fa servir les paraules adequades per a dirigir-se als infants. D'altra banda, també ho fa amb les famílies i amb l'educadora social amb la que treballa conjuntament. Si hi ha qualsevol incident, conflicte o problema, l'E. el resol al mateix moment sense deixar passar més temps del necessari per a poder resoldre'l amb les persones implicades.
• Amb l'educadora social que porta el grup de petits, fan un gran equip. Abans i després de fer les activitats sempre es coordinen i parlen de com ha anat. Setmanalment també es coordina tant amb el grup d'Atenció Primària com amb les escoles que van els infants del Centre Obert. No he tingut oportunitat d'assistir a cap reunió de coordinació, ja que sóc mestra i treballo a jornada sencera (de 9 a 16:30h), i les reunions sempre són en hores que estic treballant. Sincerament, és una llàstima no poder ser-hi, ja que és un aspecte molt important de la tasca psicopedagògica. Penso que les coordinacions i el treball en xarxa és un pilar per a una bona intervenció amb els infants; per a que sigui de qualitat on es vegin implicats tots els agents i professionals que treballen amb cada cas.

Seguint amb Luque, A. i Jiménez, I. (pàg. 70) "La qualitat ètica de la intervenció es pot examinar analitzant la presència de quatre actituds bàsiques", referint-se a la implicació, el rigor, el respecte i la responsabilitat.

• Implicació. L'E., tot i tenint menys hores de les que caldria, s'implica en cada cas del seu grup d'infants, s'implica en pensar i adequar les millors estratègies per apropar-se a les famílies, crear un bon clima de treball, proposar diverses dinàmiques per a que les famílies s'impliquin en l'educació dels seus fills i filles, contactar amb serveis externs per a que vinguin a fer xerrades al Centre Obert per a les famílies dels infants, ser un referent clau dins el Centre, entre d'altres. Per a tots aquests motius com a més destacables, penso que té un alt grau d'implicació.
• Rigor. "Per a poder implicar-se de debò, és imprescindible una bona formació i un exercici sòlidament basat en coneixements i pràctiques fiables i contrastades". Aquest aspecte no puc avaluar-lo, ja que desconec la formació de l'E. 
• Respecte. "El respecte es tradueix, en primer lloc, en l'obligació d'actuar sempre comptant amb el consentiment de les parts afectades per la intervenció [...]. En segon lloc, en l'obligació de confidencialitat". L'E. demostra respecte en les seves intervencions i actuacions dins el Centre Obert, tant amb les famílies com amb els infants. Tota la informació, carpetes, arxius, informes, etc. estan guardats en un armari amb clau al que només hi tenen accés els professionals del Centre. Això demostra la seva confidencialitat.
• Responsabilitat. Penso que l'E. és responsable i coherent amb les intervencions que duu a terme. És realista i crec que és conscient del que es pot fer i no.

Amb aquesta exposició i reflexió sobre l'actitud de la psicopedagoga, penso que l'E. té un comportament ètic en les actuacions i intervencions dutes a terme. Penso que aquest és un aspecte clau en la figura de qualsevol professional i l'àmbit de la psicopedagogia no serà menys. Per això crec que la capacitat d'adoptar un comportament ètic davant les intervencions amb els infants i les famílies han de respondre a una actitud enfocada cap al respecte, la privacitat, la implicació, la responsabilitat i el rigor.

1.    

BIBILIOGRAFIA:

Castelló, M., Luque, A., Jiménez, I., Onrubia, J., Lago, J.R., Pitarque, I. i Monereo, C. (2003). Mòdul 3. Funcions i àmbits d'intervenció de l'assessor psicopedagògic en les diferents etapes educatiuves. A Monereo, C. (coord.) Models d'orientació i intervenció psicopedagògica. (p. 1- 147). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

DEFINICIÓ DE CENTRE OBERT AMB CRITERIS DE QUALITAT

Aquest document, elaborat per la FEDAIA, aporta una sèrie d'elements orientadors per a poder definir de manera concreta què són els centres oberts i, d’altra banda, per a defensar i demanar el suport necessari, tant social com administratiu, per a reconèixer els centres oberts com uns serveis que fan una tasca educativa preventiva necessària, global i de qualitat amb infants i adolescents de manera molt especial amb aquells que manifesten majors necessitats d’integració i de socialització.

M'agradaria destacar i comentar alguns aspectes claus de la guia, que estan molt lligats amb la psicopedagogia, com ara:

• Els centres oberts fan una tasca preventiva. Es tracta d'una intervenció educativa preventiva centrada en la realitat individual, grupal, familiar i comunitària de l'infant. La intervenció és preventiva respecte de situacions de ruptura amb la família de l’infant i del seu entorn (amics, escola, barri,comunitat...). A la vegada cal tenir molt present la detecció precoç i preventiva més inicial que aquesta té en els infants que participen de la vida del centre.

• "En els CO s’aposta per una intervenció basada en cinc pilars: el mateix infant, el grupal, la família, el treball en xarxa i la comunitat [...] Poder garantir una acció educativa que inclogui aquests cinc nivells de forma global ens permetrà realitzar una intervenció de l’infant i adolescent de forma integral." (pàg. 16) Aquest aspecte es pot lligar clarament amb la pedagogia sistèmica, a la qual se'ns ha anat fent referència al llarg de la carrera. Un exemple molt clarificador és el que ens fa Monereo (2003, pàg. 34-35), quan diu "La figura (p.ex., l'alumne) forma part del paisatge (p.ex., el centre educatiu) i no podem estudiar tots dos elements de manera separada, ja que el paisatge sense la figura variarà i aquesta última sense el paisatge perdrà bona part del seu significat". És important doncs, tenir en compte que cada infant forma part d'una família, d'un barri, d'una escola, amb uns amics... i cal que tots aquests sistemes es tinguin presents a l'hora de la intervenció psicopedagògica.

• El treball amb les famílies. "La institució familiar és el primer agent socialitzador dels infants i/o adolescents" (pàg. 18), per això cal aconseguir un compromís per part d'aquesta activament. Tal com ens indica Vila (2008, pàg. 28) "L'objectiu de la intervenció psicoeducativa en el context familiar i l'entorn social té com a objectiu la millora de les pràctiques educatives en les quals participen les persones que hi viuen". Per això és molt important crear un bon clima amb i entre les famílies, fer un bon vincle i lligam entre el psicopedagog i la família per tal de poder establir una línia de treball coordinada i consensuada.

• El treball en xarxa. "
• La coordinació amb tots els agents socials i educatius que 
• intervenen en un territori és necessària per garantir l’atenció integral dels 
• infants i adolescents, així com per a la millora de les mancances que es 
• detecten en el mateix territori."
 (pàg. 19). Aquest també és un aspecte clau de la psicopedagogia. És imprescindible que hi hagi una coordinació entre tots els professionals que estan intervenint amb cada infant, ja que només d'aquesta manera estem garantint una intervenció de qualitat i integral.

Aquests serien els punts més destacables de la guia, tot i que n'hi ha molts més d'interessants. Si cliqueu aquí, tindreu accés al document sencer.

BIBILIOGRAFIA:

• Monereo, C. (2003). Mòdul 1. Models d'orientació educativa i intervenció psicopedagògica. A Monereo, C. (coord.) Models d'orientació i intervenció psicopedagògica. (p. 1- 59). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

• Vila, I. (2008). Mòdul 1. Família i comunitat: una perspectiva psicoeducativa. A Vila, I. Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica. (p. 1 - 41). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

FEDAIA

La FEDAIA, Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i a l'Adolescència, és una entitat sense ànim de lucre, nascuda l'any 1994, que agrupa i representa les entitats d'iniciativa social d'arreu de Catalunya. Aquestes atenen a més de 10.000 infants, adolescents i joves desemparats o en risc d’exclusió social i les seves famílies, a través de centres residencials, centres oberts, pisos assistits, tallers, unitats d’escolarització i altres serveis destinats a combatre l’exclusió social i la pobresa.  En aquest àmbit, és l’agent social referent a Catalunya i treballa amb el suport, la col·laboració i el reconeixement de les diferents organitzacions del tercer sector i les diferents administracions competents.

Doncs bé, aquesta mateixa setmana la psicopedagoga m'ha fet coneixedora d'aquesta entitat i de seguida m'he posat  a investigar tota la documentació que ha publicat relativa als Centres Oberts.

Mica en mica aniré comentant aquells informes, articles, etc. que em semblin més interessants per tal d'enriquir el blog i conèixer més en profunditat l'estructura, organització i atenció dels Centres Oberts de Catalunya. I, d'aquesta manera poder fer una reflexió més coherent i fonamentada del Centre Obert on estic fent les pràctiques.

Us deixo el link de FEDAIA i així hi podeu anar donant un cop d'ull.

PROGRAMA EDUCATIU INDIVIDUALITZAT (PEI)

Un dels recursos del Centre Obert és el PEI. Aquest document l'omple la psicopedagoga en el cas del grup de grans i l'educadora social en el cas del grup de petits; sempre compartint-lo i posant-lo en comú entre l'equip.

Al principi de curs o a l'entrada d'un infant al Centre Obert, durant el primer i segon mes, es fa el PEI de cada infant. Aquest Pla Educatiu té en compte les tres àrees d'intervenció:

- De socialització,

- d'autonomia personal i

- de relació amb la família.

Tal i com es veu a la imatge del model de PEI del Centre Obert, de cada àmbit cal especificar els objectius a treballar, els ítems avaluables, la metodologia que cal emprar, la temporalització i observacions que cal tenir en compte. 

En teoria el PEI de cada infant, s'ha de revisar cada trimestre, però no sempre és així; ja que es prioritzen altres aspectes i el temps va en contra.

Parlant amb la psicopedagoga del Centre, ella creu que aquest és un instrument útil, però en la realitat i el dia a dia, no hi ha temps per a revisar-lo trimestralment. Per això ella utilitza altres eines més concretes per a plantejar i organitzar-se cada trimestre. Per aquest tercer trimestre, per exemple, ha elaborat una graella on hi ha cada infant del grup de grans tot indicant els tres àmbits d'intervenció, anomenats anteriorment, i indicant l'ordre de prioritat de cada aspecte segons l'infant. D'aquesta manera, tot fent una priorització dels casos, té més clara la seva intervenció. A més, hi ha afegit una altra columna on s'hi especifiquen les coordinacions amb altres professionals.

Personalment penso que aquesta eina, tal i com comenta la meva tutora és útil per a fer-se una idea de cap a quina ha de ser la direcció de la intervenció amb cada infant. Amb el PEI el professional es pot fer una idea de quins són els aspectes cal incidir més amb cada infant.

L'ASSEMBLEA

Les assemblees al Centre Obert tenen un pes molt important durant tot el curs. Tal com ens indica M. Àngles Codinas (2008) a "L'educació democràtica, el civisme, la construcció de la convivència i l'autogestió del treball a l'etapa primària. L'assemblea d'aula" (clicar per veure el document), l'assemblea es tracta "d'un espai de disucssió per a plantejar els problemes que els afecten, és el lloc on poden expressar la seva opinió, prendre decisions, arribar a acords, establir normes que creguin necessàries" (pàg. 15) i per dir-ho d'una manera ràpida, practicar actituds democràtiques i implicar-se en la vida del Cente Obert. 

Els motors bàsics de l'assemblea són la participació i el diàleg. Així doncs, l'objectiu principal és impulsar la participació dels nens i nenes i promoure el diàleg i l'escolta per tal d'arribar a prendre uns acords comuns.

Des d'aquesta mirada, entenem l'assemblea com l’escenari idoni de participació dels infants al Centre Obert, en tant que promou la cohesió de grup i la presa de decisions democràtica.

En una assemblea ens podem fixar en diversos aspectes com ara:
- La capacitat d'escolta,
- la capacitat d'espera,
- la forma de comunicar-se,
- la freqüència d'intervenció de cada infant,
- la necessitat de cridar l'atenció,
- la necessitat de buscar el contacte corporal de l'adult, etc.


Per a fer una assemblea, prèviament es col·loquen les cadires en rotllana de tal manera que tothom es pugui veure i es faciliti la conversa entre els infants, la psicopedagoga i l'educadora social. La dinamitzadora acostuma a ser la psicopedagoga, tot i que l'educadora també hi té un paper destacable.

L'assemblea d'avui ha estat en motiu de les colònies, ja que aquest cap de setmana els infants del Centre, la psicopedagoga, l'educadora i una monitora marxaran de colònies a una casa del Montseny.

Primerament la psicopedagoga ha recordat què és una assemblea i quines són les normes:

- És un espai per a poder dialogar,

- només pot parlar qui té el cabdell,

- hem de respectar-nos i escoltar-nos.

Seguidament explica que l'assemblea d'avui és especial ja que es parlarà de les colònies, i serà el moment per a dir, comentar i/o preguntar tot allò que tingui a veure amb les colònies. Els infants estan molt contents i emocionants; les colònies són un gran moment per a ells i elles, és una bonica aventura de convivència amb els companys i amics del Centre Obert.

Entre els diversos comentaris, n'hi ha un que em crida bastant l'atenció i és que dels 20 infants que assisteixen al Centre només n'hi ha un que no hi va, el M. F. Alguns d'ells estan encuriosits per saber el motiu pel qual no hi pot anar. Així doncs, la psicopedagoga explica que en M. F. té un problema de salut i li costa respirar i hauran d'esperar que sigui una mica més gran per a que pugui venir de colònies. Un dels infants proposa portar un record de les colònies per en M.F. i tots hi estan d'acord. Ha estat bonic veure com es tenen en compte els uns als altres i els bons vincles que es creen entre ells.

WEBGRAFIA:
Codinas, M. Angels. (2008). L'assemblea d'aula. Recuperat a: http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Relacions%20Institucionals/03_Qualitat_democratica/02_Divulgaci%C3%B3,%20formaci%C3%B3%20i%20recerca/01_Premi%20Participa%20l'Escola/01_Premi%202009/CategoriaB.pdf