DEFINICIÓ DE CENTRE OBERT AMB CRITERIS DE QUALITAT

Aquest document, elaborat per la FEDAIA, aporta una sèrie d'elements orientadors per a poder definir de manera concreta què són els centres oberts i, d’altra banda, per a defensar i demanar el suport necessari, tant social com administratiu, per a reconèixer els centres oberts com uns serveis que fan una tasca educativa preventiva necessària, global i de qualitat amb infants i adolescents de manera molt especial amb aquells que manifesten majors necessitats d’integració i de socialització.

M'agradaria destacar i comentar alguns aspectes claus de la guia, que estan molt lligats amb la psicopedagogia, com ara:

• Els centres oberts fan una tasca preventiva. Es tracta d'una intervenció educativa preventiva centrada en la realitat individual, grupal, familiar i comunitària de l'infant. La intervenció és preventiva respecte de situacions de ruptura amb la família de l’infant i del seu entorn (amics, escola, barri,comunitat...). A la vegada cal tenir molt present la detecció precoç i preventiva més inicial que aquesta té en els infants que participen de la vida del centre.

• "En els CO s’aposta per una intervenció basada en cinc pilars: el mateix infant, el grupal, la família, el treball en xarxa i la comunitat [...] Poder garantir una acció educativa que inclogui aquests cinc nivells de forma global ens permetrà realitzar una intervenció de l’infant i adolescent de forma integral." (pàg. 16) Aquest aspecte es pot lligar clarament amb la pedagogia sistèmica, a la qual se'ns ha anat fent referència al llarg de la carrera. Un exemple molt clarificador és el que ens fa Monereo (2003, pàg. 34-35), quan diu "La figura (p.ex., l'alumne) forma part del paisatge (p.ex., el centre educatiu) i no podem estudiar tots dos elements de manera separada, ja que el paisatge sense la figura variarà i aquesta última sense el paisatge perdrà bona part del seu significat". És important doncs, tenir en compte que cada infant forma part d'una família, d'un barri, d'una escola, amb uns amics... i cal que tots aquests sistemes es tinguin presents a l'hora de la intervenció psicopedagògica.

• El treball amb les famílies. "La institució familiar és el primer agent socialitzador dels infants i/o adolescents" (pàg. 18), per això cal aconseguir un compromís per part d'aquesta activament. Tal com ens indica Vila (2008, pàg. 28) "L'objectiu de la intervenció psicoeducativa en el context familiar i l'entorn social té com a objectiu la millora de les pràctiques educatives en les quals participen les persones que hi viuen". Per això és molt important crear un bon clima amb i entre les famílies, fer un bon vincle i lligam entre el psicopedagog i la família per tal de poder establir una línia de treball coordinada i consensuada.

• El treball en xarxa. "
• La coordinació amb tots els agents socials i educatius que 
• intervenen en un territori és necessària per garantir l’atenció integral dels 
• infants i adolescents, així com per a la millora de les mancances que es 
• detecten en el mateix territori."
 (pàg. 19). Aquest també és un aspecte clau de la psicopedagogia. És imprescindible que hi hagi una coordinació entre tots els professionals que estan intervenint amb cada infant, ja que només d'aquesta manera estem garantint una intervenció de qualitat i integral.

Aquests serien els punts més destacables de la guia, tot i que n'hi ha molts més d'interessants. Si cliqueu aquí, tindreu accés al document sencer.

BIBILIOGRAFIA:

• Monereo, C. (2003). Mòdul 1. Models d'orientació educativa i intervenció psicopedagògica. A Monereo, C. (coord.) Models d'orientació i intervenció psicopedagògica. (p. 1- 59). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

• Vila, I. (2008). Mòdul 1. Família i comunitat: una perspectiva psicoeducativa. A Vila, I. Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica. (p. 1 - 41). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.