CONCLUSIONS

Al llarg d'aquests quatre mesos que ha durat el Pràcticum I he pogut, per fi, posar en pràctica tot allò que he après durant aquests anys a la carrera de Psicopedagogia. Doncs sense una base, hagués estat impossible dur a terme unes pràctiques en les que he pogut copsar el rol del psicopedagog en l'educació no formal.

A l'escola on treballo tinc força contacte amb la psicopedagoga de l'EAP, però és clar, estem parlant de l'educació formal i el Centre Obert és justament un àmbit força diferent on les coses no estan tan ben definides; tal i com ens diuen Badia i Mauri (2006, p.28) "la creació i la consolidació d'àmbits d'assessorament psicopedagògic en l'educació no formal no resulta un procés tan clarament delimitat com el de l'educació formal", donat que no hi ha una idea consensuada sobre la funció que ha de desenvolupar el psicopedagog dins l'àmbit no formal.

Quan valoro els objectius que vaig plantejar-me a l'iniciar les pràctiques, penso que els he assolit tots, uns amb un grau més alt que altres. Sóc conscient que eren uns objectius molt bàsics i assequibles, ja que aquest primer pràcticum era justament la primera presa de contacte amb una realitat concreta, de la qual jo vaig escollir un Centre Obert.

El cas és que durant aquest període de pràctiques m'he adonat d'aspectes tan importants com ara:

• La importància del treball conjunt entre família-escola-CO. Sense algun d'aquests elements, la intervenció no serà de qualitat ni integral. Amb les entrades, aportacions teòriques i reflexions personals que he anat fent al llarg d'aquests mesos, he destacat el paper tan important que tenen cadascun dels agents implicats en l'educació de l'infant. Tots han d'anar "agafats de la mà", tenir clara i consensuada la línia de la intervenció per tal d'afavorir al desenvolupament i creixement dels nens i nenes.
• L'acollida que es fa al CO a les famílies és d'un gran valor. Les famílies reben un tracte molt acurat, i sempre basat amb el respecte i la confidencialitat, tant de l'educadora social com de la psicopedagoga. S'organitza una activitat mensual per a les famílies i aquestes ho reben molt positivament, a més de les entrevistes i trobades que es fan al llarg del curs.
• El treball en equip també és un gran pilar. Són imprescindibles les coordinacions, els monogràfics i la comunicació entre l'escola, el CO i els Serveis Socials (Equip d'Infància). Per això cal una implicació de tots els agents que intervenen amb l'infant, per poder compartir, consensuar i arribar a acords per tal d'ajudar a l'infant en tots els àmbits possibles: educatius, emocionals, familiars, etc.
• Dins el marc de la investigació-acció, he pogut anar reflexionant sobre la meva feina, prenent consciència de quines són les estratègies més adequades per a cada moment amb cada infant. M'ha anat molt bé veure en primera persona com ho feia la psicopedagoga i tenir un model ajuda molt a fer-se una idea de com treballar i com intervenir en cada infant i família en concret. 
• Ha estat molt enriquidor poder buscar referències bibliogràfiques de les diverses assignatures de la carrera, per tal de tenir un marc teòric amb el què poder "avaluar" i reflexionar sobre les intervencions de la psicopedagoga del CO. El procediment ha estat fer un repàs de tots els materials i lectures treballades al llarg d'aquests quatre anys de carrera i poder reflectir-ho a la pràctica.
• És imprescindible que el psicopedagog adopti unes actituds bàsiques com ara: establir un bon vincle i tenir bona relació amb els infants, les famílies i la resta de professionals que intervenen amb cada infant; ser una bona comunicadora; implicar-se en cada cas per tal de trobar les millors estratègies; i amb uns valors tan importants com el rigor, el respecte i la responsabilitat.

M'agradaria deixar constància de la dificultat i/o entrebanc amb el que m'he trobat. 

• Degut al meu horari laboral, m'ha estat impossible assistir a les coordinacions que es fan amb l'Equip d'Infància i als monogràfics dels infants a les seves respectives escoles. Valoro molt positivament i agraeixo a la meva tutora el traspàs que m'ha fet de cadascuna d'aquestes trobades. Però sempre és més enriquidor poder-hi ser i escoltar les aportacions de cada professional i viure-ho en primera persona, com a futura psicopedagoga.
• M'ha estat complicat decidir el pla d'intervenció de cara al Pràcticum II. Hem hagut de trobar-nos vàries vegades amb la tutora de la UOC i del CO per tal de valorar i pensar acuradament quina seria la intervenció.
• Per tal de poder parlar amb la tutora del CO, aquesta ha hagut de fer una inversió de temps personal, ja que el seu horari laboral és massa reduït per tota la feina que ha de fer. Per això vull agrair-li el seu esforç i dedicació. Moltes gràcies, E.!

Per acabar, m'agradaria fer quatre pinzellades de quin serà el pla d'actuació del Pràcticum II. La idea és realitzar el seguiment de dos nens del CO (el R. i el M. dels quals n'he parlat a entrades anteriors) a nivell emocional, educatiu i familiar. Aquest seguiment i en funció de les necessitats de cadascun dels infants, segurament em portaran a elaborar algun tipus de material que posteriorment quedarà al centre, el qual podran fer-ne ús amb altres infants en altres moments. D'altra banda, també hi ha la possibilitat de fer alguna intervenció grupal, en funció de les necessitats detectades.

Finalitzo el curs amb una plena sensació de felicitat per la feina feta i els aprenentatges adquirits i amb molta motivació per a iniciar el Pràcticum II. 

Val a dir però, que em queden dos dies per finalitzar el període de pràctiques, del qual en gaudiré fins l'últim moment! Tot i la situació econòmica i familiar dels infants que assisteixen al Centre Obert, t'ensenyen a gaudir de la vida i a tenir sempre un somriure que reflecteix la seva alegria. 

BIBLIOGRAFIA:

• Badia, A. i Mauri, T. (2006). Capítol 2. Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d'educació no formal. A Badia, A., Mauri, T. i Monereo, C. (coords). La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Volum II. (p. 22-39). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

EL CAS DEL R. (II)

Com vaig comentar fa dies, el R. és un nen del que segurament faré un seguiment individual durant el Pràcticum II.

Doncs bé, el cas és que la família no veu massa clara la necessitat que el R. assisteixi al CO el curs vinent. Pensen que ells no són el "prototip de família dels nens que van al CO" i no veuen el seu lloc dins d'aquest recurs. En canvi, des del CO, des de l'escola i la seva referent de Serveis Socials (i jo també m'incloc), sí que veiem aquesta necessitat. 

És per això que fa pocs dies vam reunir-nos la psicopedagoga del CO i l'educadora social (referent grup petits) i vam plantejar la possibilitat i la necessitat de parlar amb la família de tots els beneficis que li aporta al R. venir al CO. D'altra banda, al ser un possible cas d'intervenció del Pràcticum II, el fet de comentar a la família que se li farà un seguiment individualitzat per part meva on s'incidirà en aspectes curriculars i motivacionals, potser la família acceptaria i veuria amb bons ulls que el R. segueixi al CO.

Amb aquesta entrada, voldria destacar la importància del treball i consciència amb les famílies dels infants. Sense el seu consentiment no podem tirar endavant. Tot allò que ens proposem com a professionals per a la intervenció amb els nens i nenes, si les famílies no ho recolzen, no ho valoren i no ho accepten no tenim res a fer. Per això m'agradaria citar de l'assignatura d'"Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica", el "Mòdul 1. Família i comunitat: una perspectiva psicoeducativa", la cita de Bronfenbrenner (1987) (pg. 22) que "postula, i la investigació ho ha corroborat posteriorment, que quan hi ha continuïtat entre els reptes i desafiaments en els quals participen els infants en els seus diferents contextos de vida, cadascun dels contextos amplifica les seves possibilitats evolutives individuals. I, a la vegada, la discontinuïtat delimita les possibilitats evolutives individuals de cadascun dels contextos." És necessària una continuïtat i una coherència per part de tots els agents implicats. 

Veurem doncs, com anirà la trobada amb l'educadora del CO, la referent de SS i de la família per valorar la continuïtat del R. el curs vinent. 

Vam plantejar la possibilitat de que jo assistís en aquesta reunió, però després de parlar-ne detingudament en una reunió de coordinació de l'equip, es va valorar que seria millor que no hi fos, per tal d'evitar que els pares es puguin sentir malament. Els pares em coneixen, per tant, a l'entrevista les referents podran explicar als pares quina serà la intenció de la intervenció que es faria amb el R. per tal que ho rebin més positivament i amb el benentès que se li farà un seguiment més individualitzat, intentant respondre a les necessitats que presenta el R.

BIBLIOGRAFIA:

• Vila, I. (2008). Mòdul 1. Família i comunitat: una perspectiva psicoeducativa. A Vila, I.Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica. (p. 1 - 41). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

EL CAS DEL M.

El M. és un nen que té 10 anys. Es va incorporar al CO al febrer del 2011, quan ja s’estava intervenint amb una de les seves germanes. El nucli familiar és poc contenidor, amb molts pocs límits i estructura en les dinàmiques quotidianes. El motiu d’entrada pactat amb la família va ser la dificultat de relació amb els altres nens i nenes, així com la manera de comunicar-se.

Està escolaritzat a una escola pública de la població i enguany està repetint el curs de 5è.

Alguns dels objectius més destacables del seu PEI d'aquest curs són:

• Àrea de socialització: acceptar les normes  i establir relacions de cordialitat i agradables amb el grup. Que segueixi les regles dels jocs i/o les instruccions de les activitats; que es relacioni des de la positivitat, de bones maneres, sense insults.
• Àrea d’autonomia personal: escoltar i acceptar els límits; que escolti, prengui atenció i miri els ulls a la persona a la que li està parlant, fer el que toca i no el que ell vol.
• Àrea de relació amb la família: enfortir els límits, consolidar hàbits en la quotidianitat, millorar els hàbits d’alimentació i d’higiene, participació als cafès de família.

Pel que he pogut anar observant durant el període de pràctiques i el que hem anat parlant amb la meva tutora (que és la referent d'aquest nen) podem dir que és un infant que li costa acceptar les normes, vol fer el que li ve de gust i s’enfada si no aconsegueix sortir-se amb la seva (es tanca en banda). Quan s’enfada es mostra molt descontrolat i desafiant, passant a un estat de bloqueig i tancament, no mira a la cara quan se’l parla, marxa de l’espai on hi ha l’adult, es nega a escoltar a l’adult, i finalment entra a una escalada o bucle en el seu enfadament, que li provoca certa angoixa i del qual li es molt complicat sortir. Val a dir, que després d’aquest llarg procés que protagonitza l’infant davant d’un conflicte, finalment és capaç de rectificar, canviar l’actitud i disculpar-se.

Li costa escoltar i prestar atenció. Li agrada jugar a futbol i la baldufa (va guanyar una competició que es va fer al poble la setmana passada, de la qual se sent molt orgullós i feliç).

En general ve força motivat al CO, i gaudeix de les activitats proposades.

Tan la referent de Serveis Socials (la M.) com la psicopedagoga del CO manifesten que hi ha moltes dificultats de comunicació amb la mare, per temes lingüístics. Com a positiu podem dir que assisteix a un taller de llengua des del 2011, però tot i així hi ha força mancances de comunicació.

A nivell social, cal destacar que tot i les intervencions que s’han anat fent, el M. generalment utilitza un vocabulari poc adequat per la seva edat (insults i paraulotes). És un nen que sovint està al carrer amb persones més grans que ell. En petit grup, en ocasions es pot mostrar molt col·laborador i amable amb els altres infants i intenta ser el líder i protagonista, frustrant-se si no ho aconsegueix i, desembocant, per tant, en una actitud contrària, que pot causar rebuig per part d’alguns membres del grup.

Família: cal que l’ajudin en el seu procés de creixement, millorar els hàbits d'alimentació i d’higiene, així com un seguiment d’aspectes físics i mèdics.

Durant aquest curs s'han fet dos monogràfics del M. a l'escola, on hi han assistit: la cap d'estudis, la tutora, els mestres especialistes (educació física, anglès, música, castellà, educació especial), la psicopedagoga de l'EAP, la referent de Serveis Socials i la psicopedagoga (i referent del nen) al Centre Obert. 
Com a més destacable de l'últim monogràfic (al maig): es creu la possibilitat de fer dictamen de trastorn del comportament, sobretot pensant que quan arribi a l‘institut tingui una mirada especial, per afavorir el suport i l’acompanyament, ja que des de tots els recursos i serveis possibles s’està fent molta feina, però la família no acaba d’assumir el seu paper.  També es veu necessari un esport d’equip.
Altres aspectes que es posen sobre la taula en aquesta trobada és que el M., a nivell escolar mostra moltes dificultats ens els aprenentatges: està en un nivell molt baix de lecto-escriptura i molt bàsic a nivell lògico-matemàtic. No utilitza l’agenda perquè no té cura d’ella i la perd contínuament. Fa fitxes i en ocasions utilitza llibres de text com a suport quan està amb el grup-classe. Constantment cal pactar amb ell la feina que ha de fer, i juga a través del xantatge per aconseguir premis, per contra  de no ser així, no presenta motivació “si faig 2 fitxes em deixes jugar a l’ordinador”. Vol fer el mateix que els seus companys, però ell no té els coneixements assolits per a poder afrontar-ho, i això és un greu problema dins l'escola.
També es prenen un seguit d'acords, com ara:

• No utilitzar l'amenaça com a recurs és una mostra de debilitat.
• Plantejar un protocol d'actuació (per a tothom) quan en M. té episodis violents.
• Crear un protocol d'observació per tal d'identificar en quines situacions es posa nerviós.
• Tenir cura en anticipar les activitats, variacions d'horaris, de mestres,...
• Buscar una col·laboració amb l'infant.
• Plantejar entrevistes triangulades (SS/psicopedagoga - tutora - família)
• A les entrevistes entomar la conversa des de la preocupació acadèmica, el pas d'en M. a la secundària, no des de la vessant actitudinal o de conducta.

D'altra banda, una mestra de reforç també planteja un interrogant: "Perquè no pot llegir en M.?", a la que l'EAP va contestar que prèviament calen unes condicions necessàries per a que sigui possible, com ara:

• Tolerància a la frustració,
• acceptar que no en sap,
• acceptar l'ajuda,
• acceptar que hi ha unes normes i que cal complir-les,
• el llenguatge és emocional,
• necessitat de consentiment.

Amb aquest cas, veiem que igual que amb el R. i molts dels infants que assisteixen al CO, es fa un treball en equip i en xarxa on tots els professionals que intervenen amb ell comparteixen informació, vivències, observacions, etc del nen i s'arriben a prendre tot un seguit d'acords per tal d'ajudar a l'infant i d'establir unes directrius d'intervenció en la mateixa línia.

No seria possible entomar aquest cas individualment, sinó que cal optar per un model d'intervenció col·laboratiu on totes les parts cal que s'impliquin.

En aquest cas, veiem com un punt fort a treballar és la família.

Aquest doncs, també serà un cas del qual faré un seguiment de cara al Practicum II.

CAFÈ DE FAMÍLIES (PART II)

Avui, últim dijous de mes, s'ha dut a terme l'activitat "Cafè de famílies", del qual ja vaig parlar-ne en una anterior entrada. Doncs bé, al Cafè de famílies d'avui ha tornat a venir la M., la mateixa educadora social i formadora, que al "cafè" de fa dos mesos.

El títol de la xerrada d'avui ha estat: "NORMES I LÍMITS. LA CONVIVÈNCIA".

De 20 famílies, n'han assistit 12 i 5 han justificat la seva absència.

La M. ha començat la xerrada explicant als pares que pensessin UN desig pels seus fills i filles i que els compartissin amb la resta de famílies. El llistat de desitjos ha estat:

- Felicitat

- Bona persona

- Salut

- Bona feina

- Seguretat

- No tenir por

Arrel d'aquesta llista, ha sorgit un debat interessant sobre quin d'aquests creien que era el més important. Hi havia famílies que han dit la salut i d'altres la felicitat. Ha estat molt enriquidor veure com, a través d'exemples dels propis pares, han defensat la seva decisió. Una mare ha dit que per ella el més important és la felicitat, ja que aquesta, ho engloba tot. És millor ser feliç per si tens algun problema de salut poder afrontar-t'hi des del positivisme i l'acceptació d'aquest (càncer, per exemple), que no pas estar bé de salut i ser un "viejo-cascarrabias". 

La M. ha destacat que cal recordar de tant en tant tots aquests desitjos que volen pels seus fills i filles, fent-se preguntes com ara "Què vull pel meu fill?", "Ho estic aconseguint?", "Què puc fer per aconseguir-ho?" i d'aquesta manera tenir-los presents.

Tot seguit ha plantejat la pregunta: "Perquè creieu que són importants les normes i els límits?" i les famílies han contestat:

- Millora la convivència

- Perquè tinguin una bona educació: que es portin bé, bones conductes,...

- Responsabilitat

- Perquè sàpiguen fins on arribar

El feedback que els ha tornat la M. ha estat:

- Ajuden a assolir els hàbits i l'autonomia,

- Defineixen uns valors humans,

- Indiquen la conducta desitjada,

- Marquen un espai de referència que ofereix seguretat personal,

- Desenvolupen el sentit de la responsabilitat i l'esforç,

- Milloren la capacitat de comunicació: parlar-ne amb ells, dialogar, pactar, negociar...

- Desenvolupen el sentit crític i la presa de decisions.

Ha reiterat vàries vegades que les normes i els límits han d'estar molt clars, ja que d'aquesta manera es dibuixa un camí, el que els nens i nenes han de seguir i els hi donarà seguretat (desig d'algun pare a l'iniciar la xerrada).

Seguidament, ha preguntat: "Quines normes hi ha a casa vostra?" i han sorgit normes com ara:

- Orde: guardar les coses al seu lloc,

- Horaris,

- Educació i respecte,

- Ajudar a les tasques de la llar: parar i desparar taula, recollir la roba que es treuen, estendre la roba i plegar-la, ...

- Fer-se el llit,

- Treure a passejar el gos,

- Encàrrecs, com anar a comprar el pa...

La M. ha comentat que està molt bé fer tot això junts, ja que com més s'aprèn és veure que qui "m'ho demana" també ho està fent; en el sentit que les normes siguin per tots. Amb l'exemple i observant un model, és com s'aprèn. D'aquesta manera aconsella a les famílies que és molt positiu que es generin espais divertits i agradables per a generar els hàbits.

D'altra banda, també ha comentat que perquè els nens i nenes es vulguin esforçar, cal motivar-los. cal que trobin satisfacció en allò que fan: fer-ho bé, reconeixement, responsabilitat... Cal buscar la manera de motivar-los.

La M. planteja alguns temes que no han sorgit en quant a les normes de casa com ara:

- Els deures? Comenta que cal que els nens i nenes sàpiguen quan fer-los, a quin lloc, abans de, després de...

Després, ha preguntat als pares i mares quines són les normes més difícils, quins són els conflictes principals que tenen a casa, i ells molt obertament han contestat:

- Fer els deures,

- No contestar quan se'ls pregunta alguna cosa,

- Recollir l'habitació,

- Treure el gos,

- Baralles entre germans

Aquests conflictes són els més recurrents a la majoria de les llars de les famílies dels infants que assisteixen al Centre Obert, ja que totes ho han compartit i hi han estat d'acord, sobretot amb el tema dels deures, de recollir i les baralles entre germans.

La M. ha insistit vàries vegades que quan se salten els pactes i els límits hi ha d'haver unes conseqüències que les famílies han de ser capaces de complir i que, prèviament, cal haver parlat, dialogat i pactat amb els nens i nenes perquè tinguin ben clar què passarà si....

D'altra banda, ha intentat transmetre als pares i mares que han de seleccionar i prioritzar aquelles dues o tres normes que es volen treballar i en cap cas, voler abordar totes les normes de cop, perquè sinó serà una tasca molt difícil. En el sentit que no cal dedicar tota l'energia a les normes, que és important tenir i trobar moment agradables, de conversa, de jugar, fer bromes, riure... i així serà més fàcil fer pactes amb els fills i sempre des del POSITIVISME. I no estar sempre cridant, rondinant, posant males cares, generalitzant... ja que aquesta actitud no ajuda a resoldre el conflicte.

Per acabar la sessió, ha explicat que és molt important trobar l'equilibri entre:

--> Preocupació - confiança: cal generar confiança de que els seus fills i filles podran fer-ho, que aprendran i podran, sense estar immensament preocupats i neguitejats sobre si podran fer-ho o no. Donant-lis confiança els pares els hi estaran donant força i seguretat per aconseguir els seus objectius.

--> Amor - exigència: podem ser exigents, però sempre amb amor, dient les coses ben dites, amb serenitat i amb una mirada des del cor.

Sembla ser que els pares han sortit molt contents d'aquesta xerrada, ja que l'ambient que es respirava un cop acabada la sessió era positiva i amb ganes de posar a la pràctica tot el que s'ha dit avui.

Personalment i com a futura psicopedagoga, penso que un tema tan bàsic però a la vegada indispensable com els límits i les normes s'hagués pogut enfocar de diferent manera. M'agradaria deixar per escrit algunes reflexions personals posteriors a la xerrada i algunes propostes de millora que ja he comentat a la meva tutora i a l'educadora social del Centre Obert:

• La xerrada ha durat 1hora i mitja, i gairebé tota l'estona ha estat parlant la M.
• Les famílies que han participat més activament han estat 5, les altres anaven afirmant el que deien les altres i algunes no han fet cap tipus d'intervenció.
• La disposició de les cadires era en forma mitja lluna amb el projector al mig enfocant a la paret (presentació power point).
• No se'ls ha ofert prou espai de diàleg a les famílies per a poder resoldre els conflictes que els sorgeix a casa.
• Si volem que les famílies col·laborin, les hem de poder escoltar.
• Caldria donar més autonomia a les pròpies famílies per a compartir i donar-los l'espai i el temps necessari per a prendre decisions sobre com afrontar els problemes que es produeixen a les seves llars.
• Proposar alguna dinàmica del tipus "Role-playing".
• Distribuir el temps de diferent manera: destinar un temps a la xerrada per part del professional i una altra part per a que les famílies puguin parlar, compartir, dialogar... a partir de les seves pròpies experiències i el dia a dia.

EL CAS DEL R.

El R. és un nen de 9 anys que assisteix al Centre Obert des de l'octubre del 2013; per tant aquest és el seu primer any al Centre. Està escolaritzat a una escola pública de la població i enguany està repetint curs, 3r.

En el seu full de derivació hi consta la següent informació:

• Situació familiar: família nuclear que viu a una de les urbanitzacions de la població d'Abrera. El pare i la mare treballen com a autònoms, són taxistes i malgrat tenen una regularitat econòmica, cada vegada necessiten més suport per a fer front a les despeses extraordinàries (beca de menjador des del Consell Comarcal, per exemple). El R. té un germà més gran, el D. que té 13 anys. Fins ara no manifestava cap dificultat, però enguany, que està fent 1r ESO, ja comença a fer crides d'atenció. Els pares es compaginen la feina en dies alterns, per tal que hi hagi sempre un dels dos amb els fills. La referent de Serveis Socials i l'educadora (referent del grup de petits) intueixen que hi ha dificultats per a comunicar-se entre ells i per a pactar organització i normativa de cara als seus fills.

• Motiu d'entrada: la psicopedagoga de l'EAP va detectar alguna dificultat amb el R. des del curs passat. El nen mostra dificultats de relació a l'aula, tant amb els iguals com amb els adults i, per aquesta raó la seva referent de Serveis Socials; en aquest cas, l'Educadora Social, la M. va fer la proposta d'entrada al CO. En aquells moment els pares eren conscients de l'esforç que els hi suposava portar al R. al Centre i, tot i així, van acceptar-ho i es van comprometre a assumir els desplaçaments per acompanyar al seu fill al CO, tot valorant conjuntament amb els diversos professionals (EAP, SS, i CO) que seria un molt bon recurs pel nen.

• Proposta d'actuació: inicialment, la proposta d'intervenció està enfocada en treballar amb els pares, la relació amb el R., l'organització familiar i dotar de recursos educatius a l'infant, ja que escolarment porta un retard considerable. 

Alguns dels objectius més destacables del seu PEI són:

• Àrea de socialització: potenciar i promocionar la relació amb els iguals, millorar la seva relació amb els iguals per a que pugui sentir-se més bé a l'escola i en altres contexts i oferir-li un espai on visqui relacions positives amb els iguals a partir d'una activitat, dinàmica, joc...

• Àrea d'autonomia personal: aprendre a gestionar la frustració, potenciar la seva sensibilitat i que la pugui expressar, minvar el sentiment d'injustícia i de soledat del món envers ell.

• Àrea de relació amb la família: establir un bon vincle amb la família per a poder ajudar més al R., usar el bon vincle del R. amb la família perquè aquesta faci costat a l'escola i al Centre Obert davant la intervenció educativa davant el R.

Darrerament, al Centre Obert, el R. mostra força rebuig i negació per a les tasques escolars. Està desmotivat i no té ganes de fer res. Presenta moltes dificultats en la lecto-escriptura (sobretot en l'escriptura), no vol treballar i no li agrada gens fer la feina.

A l'hora de fer els deures li costa molt posar-s'hi i és molt lent. S'estira a la taula, demanar d'anar al lavabo vàries vegades, s'aixeca, mira què fan els seus companys... l'expressió de la seva cara demostra clarament la seva desmotivació i desgana de treballar.

Li agrada molt el taller de cuina i jugar a la ludoteca. Al CO sembla que té molt bona relació amb tots els altres infants, al contrari de l'escola on hi té molt pocs amics.  

Durant aquest curs s'han fet dos monogràfics del R. on hi han assistit tots els professionals que intervenen amb aquest infant: la psicopedagoga de l'EAP, la tutora, l'educadora social de S.S. i la psicopedagoga i l'educadora social (referent del grup de petits) del CO. La primera trobada va ser al febrer i la segona va ser ahir divendres (de la que encara no tinc la informació perquè no se m'ha pogut fer el traspàs).

A la primera reunió es tracten temes com ara:

• El R. té adaptacions metodològiques en totes les assignatures. La tutora detecta que és un infant amb moltes capacitats, que aprèn millor de manera oral, vivencial i pràctica, i quan una cosa li motiva; sinó no fa res i es manté tossut. 
• Li agrada molt la informàtica, la fotografia, els vídeos, sortir a la pissarra a escriure, anar d'excursió, fer jocs, sortir a l'aire lliure. 
• Presenta moltes dificultats en la lecto-escriptura i gairebé mai vol treballar. 
• Mostra dificultats de relació amb els iguals de l'escola (el peguen, li tiren pedres...), es pensa que el conflicte l'inicia el R. 
• És un nen que sempre vol ajudar a l'adult, és molt col·laborador tant a l'escola com al Centre Obert.
• Tant a la classe com al CO, el R. no treballa si no estàs per ell.
• És un nen que no suporta els crits, cal dir-li les coses suaument i amb delicadesa.
• La tutora comenta que moltes vegades "es creua", no vol fer res, s'enfada, es tira per terra... 
• La psicopedagoga de l'EAP planteja la hipòtesi que podria ser un nen que presenti un trastorn psicòtic i una dinàmica negativa a casa amb els pares. Es parla de comportament dissociatiu per part de l'infant.
• La mestra li presta molta atenció: l'ajuda a l'hora de fer les feines, li adapta activitats, es fa sortir a la pissarra... i sembla que ara hi ha alumnes de classe que tenen enveja del R. per totes les atencions que està rebent per part de la mestra.
• La psicopedagoga i educadora del CO exposen que el R. arriba molt content al CO, li encanta jugar i una de les activitats que més li agrada és la cuina. S'ha adaptat perfectament al funcionament i normes del CO i a la resta d'infants. La família està satisfeta amb el CO perquè veuen el R. content i perquè l'equip de professionals es preocupa per ell, però insisteixen que no té cap problema i voldrien no acabar el curs, ja que tot va bé. Pel què fa al tema de la socialització, és un infant acceptat dins el grup, tot i que quan arriba tenia tendència a jugar sol o a buscar a l'adult per jugar, conversar... Si l'adult l'introdueix al joc amb els iguals s'incorpora ràpidament i acaba jugant amb ells. Acadèmicament li costa posar-se a fer deures o fitxes, tot i que està millorant en actitud i constància. L'adult ha d'estar a sobre d'ell per a que treballi i faci la feina. Els hi preocupa que, tot i repetir curs, al primer trimestre hagi suspès tres assignatures. Valoren que és un nen que li manquen hàbits d'estudi. Quan es fa alguna dinàmica o activitat de tipus oral es mostra molt voluntari i participatiu i fa valuoses aportacions. S'observa que a casa poques vegades li miren els deures, no porta mai l'agenda i no apunta mai les coses (sempre notes de la mestra). Sembla que els pares no mostren iniciativa per a donar-li el suport escolar necessari al R., però si se'ls orienta i se'ls encomana tasques concretes sí que ho fan.

Amb tot això es prenen un seguit d'acords:

A l'escola:

• Aprofitar el bon vincle entre la tutora i els pares i el R. per implicar-los més; parlant amb ells dos o tres dies a la setmana de com ha anat el dia, dels deures que ha de fer, etc.
• Fer més adaptacions metodològiques a classe i del tipus d'avaluacions: orals, treballs, buscar la motivació de l'infant.
• Promoure les relacions amb els iguals: activitats per parelles i petits grups.
• Treballar els conflictes que sorgeixen entre iguals i actuar al moment fent un diari de reflexió pel infants.
• Esbrinar el/s motiu/s de les seves dificultats en la lecto-escriptura; anar a l'arrel del problema. 

Al Centre Obert:

• Envers la família: donar-lis orientacions educatives en relació a allò acadèmic: repassar conjuntament amb el R. l'agenda, veure els deures que té apuntats, revisar si els ha fet... Portar sempre el material escolar al CO: agenda, carpeta, llibres, etc.
• Treballar la gestió de les emocions, per aprendre a gestionar la frustració, quan alguna cosa no li surt com ell voldria.
• Oferir eines o estratègies per a que aprengui a calmar-se ell mateix.
• Escoltar-lo.
• Continuar promovent les relacions amb els iguals.

En aquest cas, veiem doncs, la implicació de tots els professionals que intervenen amb el cas, on cadascú fa les seves aportacions i entre tots arriben a prendre tot un seguit d'acords que es valoraran posteriorment. Cadascú ocupa el seu lloc i s'ha de responsabilitzar de les seves tasques i funcions.

Des de fora valoro molt positivament la coordinació i el treball en xarxa que s'està duent a terme amb el cas del R. Penso que és un nen amb tot un seguit de necessitats educatives, ja exposades al llarg d'aquesta entrada, i necessita un suport i un seguiment individual. Per això, segurament, serà un possible cas susceptible per a fer el pla d'intervenció del Practicum II.

D'altra banda, el meu l'horari laboral, m'impossibilita assistir als monogràfics i a les reunions de coordinació que es fan. Agraeixo a la psicopedagoga i a l'educadora del CO, el traspàs que em fan de tota la informació per a fer-me més proper el cas i per a estar al corrent dels acords  i intervencions que es duent a terme amb ell.

PROTOCOL I CIRCUIT DE LA DOCUMENTACIÓ INTERNA

Al Centre Obert, hi ha la documentació interna i per a que un nen hi assisteixi es fa tot un seguit d'intervencions i se segueix un procés que comentaré a continuació:

A les reunions de coordinació amb l'Equip d'Infància de Serveis Socials (S.S.)  d'Abrera, la referent del cas proposa l'entrada de l'infant i, si hi ha disponibilitat de places, a partir d'aquell moment es comença a treballar amb la família i quan aquesta accepta l'entrada, es formalitza el "Full d'entrada", i la referent fa arribar a l'equip educatiu del Centre Obert el "Full de derivació". Seguidament, es marca un dia d'entrevista conjunta amb la família, el CO i la referent de S.S. És en aquesta reunió quan la família signa el "Contracte educatiu - Autorització", i s'omple el "Full d'inscripció". 

En el cas que no hi hagi places disponibles, s'incorpora a un llibre de registre de llista d'espera, on s'indica la prioritat d'entrada de l'infant, que dependrà del risc social d'aquest.

Quan els infants ja han assolit els objectius o bé hi ha un incompliment del contracte o del Pla de Treball pactat amb S.S. (motius més recurrents, però n'hi poden haver d'altres), la referent del cas i el CO signa el "Full de sortida" i és aquí quan es finalitza la intervenció de l'equip educatiu del CO.

El paper de la psicopedagoga amb tot això és que, un cop la referent de Serveis Socials ha acordat amb la família que l'infant anirà al CO, és primerament coordinar-se amb la referent per tal que pugui fer-li un traspàs del cas i, seguidament, fer una entrevista conjunta amb la família per a presentar-se, explicar el funcionament del CO, les activitats que s'hi duen a terme... i sobretot és molt important fer un bon vincle amb aquesta intentant que hi dipositin confiança.

FULL DE SORTIDA

El full de sortida, es signa quan s'ha donat algun d'aquests motius; ja que són els més recurrents:

•  Per sobrepassar l'edat (+ de 12 anys),
•  per decisió dels responsables de l'infant,
• per incompliment de la normativa del Centre Obert,
•  per valoració dels professionals,
•  per assoliment dels objectius marcats al PEI de l'infant, o bé
•  per incorporació del menor a un altre recurs.

Full de sortida

Full de sortida co from Dèlia Parent

FULL D'INSCRIPCIÓ

El full d'inscripció, és on hi queden recollides les dades personals, mèdiques i d'escolarització. També s'hi especifiquen les expectatives que té la família amb el projecte per així poder fer una valoració posterior i sobretot veure què és el que esperen les famílies del CO.

Full d'inscripció

Full d'inscripció co from Dèlia Parent

FULL D'ENTRADA

El full d'entrada, és el primer document que ha d'omplir la referent dels Serveis Socials, un cop la família ha acceptat que el seu fill assisteixi al Centre Obert.
La informació que ha de quedar recollida en aquest document és bàsicament el motiu d'entrada de l'infant al Centre Obert i explicitar l'acord que s'ha establert entre les diferents parts responsables.

Aquest només es signa una vegada, a l'entrada de l'infant al CO.

Full d'entrada

Full d'entrada from Dèlia Parent

FULL DE DERIVACIÓ

El full de derivació, és el document que ha d'omplir el referent de Serveis Socials, un cop s'ha valorat amb l'escola, que un infant és susceptible d'assistir al Centre Obert pels motius raonats i coherents, d'acord amb les necessitats que presenta aquest.

Actualment, a Abrera, hi ha tres referents: la psicòloga municipal, una treballadora social i una educadora social. Aquestes formen part de l'Equip d'Atenció Bàsica i estan en contacte amb les escoles de la població per tal de valorar quins infants necessiten assistir al Centre Obert.

Aquest document, és un petit informe on hi queden recollits aspectes tan importants com: el genograma, la situació familiar, el motiu d'entrada pel qual s'ha cregut oportú que l'infant vagi al Centre Obert, tot fent una proposta d'intervenció.

Full de derivació

Full de derivació co from Dèlia Parent

CONTRACTE EDUCATIU

El contracte educatiu, és un document que han de signar totes les famílies els fills/es dels quals assisteixen al Centre Obert. Aquest és una eina que recull per escrit els compromisos de les famílies.

A la primera entrevista que es fa, prèvia inscripció de l'infant, el referent d'aquest explica verbalment quines són les premisses a les que s'han de comprometre les famílies. Tot seguit, es dóna una còpia d'aquest document per a que la signin i siguin plenament conscients del què han de fer mentre el seu fill/a assisteixi al Centre Obert.

Contracte educatiu 

Autorització contracte educatiu co from Dèlia Parent

ACTITUDS BÀSIQUES

Les setmanes van passant i jo, com a observadora i futura psicopedagoga, vaig veient aspectes rellevants i molt significatius en quant a l'actitud de la psicopedagoga, l'E., al Centre Obert.

Tal com ens indiquen Luque, A. i Jiménez, I. al Mòdul 3 de l'assignatura de Models d'orientació i intervenció psicopedagògica, concretament al Capítol 2 Orientació i intervenció psicopedagògica en educació primària, al punt 2.6 Actituds bàsiques en l'assessorament psicopedagògic (pàgs. 70-71), "la qualitat de l'exercici de l'assessorament psicopedagògic depèn del domini d'un ampli coneixement dels processos educatius i organitzatius que els acompanyen, i també del domini d'una variat repertori de destreses de relació, comunicació, treball en equip, negociació, avaluació, etc." (pàg. 70). Veient el dia dia, amb les actuacions i intervencions de l'E.; penso que presenta un bon domini de tots aquests coneixements i és un bon exemple al que seguir, tot destacant els següents aspectes:

• Té una bona relació tant amb els infants com amb les famílies, propiciant un clima afectiu i a la vegada professional. Té estratègies per apropar-se als infants, ajudar-los en allò que necessiten, detectar possibles mancances, etc.
• És una bona comunicadora, en el sentit que fa servir les paraules adequades per a dirigir-se als infants. D'altra banda, també ho fa amb les famílies i amb l'educadora social amb la que treballa conjuntament. Si hi ha qualsevol incident, conflicte o problema, l'E. el resol al mateix moment sense deixar passar més temps del necessari per a poder resoldre'l amb les persones implicades.
• Amb l'educadora social que porta el grup de petits, fan un gran equip. Abans i després de fer les activitats sempre es coordinen i parlen de com ha anat. Setmanalment també es coordina tant amb el grup d'Atenció Primària com amb les escoles que van els infants del Centre Obert. No he tingut oportunitat d'assistir a cap reunió de coordinació, ja que sóc mestra i treballo a jornada sencera (de 9 a 16:30h), i les reunions sempre són en hores que estic treballant. Sincerament, és una llàstima no poder ser-hi, ja que és un aspecte molt important de la tasca psicopedagògica. Penso que les coordinacions i el treball en xarxa és un pilar per a una bona intervenció amb els infants; per a que sigui de qualitat on es vegin implicats tots els agents i professionals que treballen amb cada cas.

Seguint amb Luque, A. i Jiménez, I. (pàg. 70) "La qualitat ètica de la intervenció es pot examinar analitzant la presència de quatre actituds bàsiques", referint-se a la implicació, el rigor, el respecte i la responsabilitat.

• Implicació. L'E., tot i tenint menys hores de les que caldria, s'implica en cada cas del seu grup d'infants, s'implica en pensar i adequar les millors estratègies per apropar-se a les famílies, crear un bon clima de treball, proposar diverses dinàmiques per a que les famílies s'impliquin en l'educació dels seus fills i filles, contactar amb serveis externs per a que vinguin a fer xerrades al Centre Obert per a les famílies dels infants, ser un referent clau dins el Centre, entre d'altres. Per a tots aquests motius com a més destacables, penso que té un alt grau d'implicació.
• Rigor. "Per a poder implicar-se de debò, és imprescindible una bona formació i un exercici sòlidament basat en coneixements i pràctiques fiables i contrastades". Aquest aspecte no puc avaluar-lo, ja que desconec la formació de l'E. 
• Respecte. "El respecte es tradueix, en primer lloc, en l'obligació d'actuar sempre comptant amb el consentiment de les parts afectades per la intervenció [...]. En segon lloc, en l'obligació de confidencialitat". L'E. demostra respecte en les seves intervencions i actuacions dins el Centre Obert, tant amb les famílies com amb els infants. Tota la informació, carpetes, arxius, informes, etc. estan guardats en un armari amb clau al que només hi tenen accés els professionals del Centre. Això demostra la seva confidencialitat.
• Responsabilitat. Penso que l'E. és responsable i coherent amb les intervencions que duu a terme. És realista i crec que és conscient del que es pot fer i no.

Amb aquesta exposició i reflexió sobre l'actitud de la psicopedagoga, penso que l'E. té un comportament ètic en les actuacions i intervencions dutes a terme. Penso que aquest és un aspecte clau en la figura de qualsevol professional i l'àmbit de la psicopedagogia no serà menys. Per això crec que la capacitat d'adoptar un comportament ètic davant les intervencions amb els infants i les famílies han de respondre a una actitud enfocada cap al respecte, la privacitat, la implicació, la responsabilitat i el rigor.

1.    

BIBILIOGRAFIA:

Castelló, M., Luque, A., Jiménez, I., Onrubia, J., Lago, J.R., Pitarque, I. i Monereo, C. (2003). Mòdul 3. Funcions i àmbits d'intervenció de l'assessor psicopedagògic en les diferents etapes educatiuves. A Monereo, C. (coord.) Models d'orientació i intervenció psicopedagògica. (p. 1- 147). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

DEFINICIÓ DE CENTRE OBERT AMB CRITERIS DE QUALITAT

Aquest document, elaborat per la FEDAIA, aporta una sèrie d'elements orientadors per a poder definir de manera concreta què són els centres oberts i, d’altra banda, per a defensar i demanar el suport necessari, tant social com administratiu, per a reconèixer els centres oberts com uns serveis que fan una tasca educativa preventiva necessària, global i de qualitat amb infants i adolescents de manera molt especial amb aquells que manifesten majors necessitats d’integració i de socialització.

M'agradaria destacar i comentar alguns aspectes claus de la guia, que estan molt lligats amb la psicopedagogia, com ara:

• Els centres oberts fan una tasca preventiva. Es tracta d'una intervenció educativa preventiva centrada en la realitat individual, grupal, familiar i comunitària de l'infant. La intervenció és preventiva respecte de situacions de ruptura amb la família de l’infant i del seu entorn (amics, escola, barri,comunitat...). A la vegada cal tenir molt present la detecció precoç i preventiva més inicial que aquesta té en els infants que participen de la vida del centre.

• "En els CO s’aposta per una intervenció basada en cinc pilars: el mateix infant, el grupal, la família, el treball en xarxa i la comunitat [...] Poder garantir una acció educativa que inclogui aquests cinc nivells de forma global ens permetrà realitzar una intervenció de l’infant i adolescent de forma integral." (pàg. 16) Aquest aspecte es pot lligar clarament amb la pedagogia sistèmica, a la qual se'ns ha anat fent referència al llarg de la carrera. Un exemple molt clarificador és el que ens fa Monereo (2003, pàg. 34-35), quan diu "La figura (p.ex., l'alumne) forma part del paisatge (p.ex., el centre educatiu) i no podem estudiar tots dos elements de manera separada, ja que el paisatge sense la figura variarà i aquesta última sense el paisatge perdrà bona part del seu significat". És important doncs, tenir en compte que cada infant forma part d'una família, d'un barri, d'una escola, amb uns amics... i cal que tots aquests sistemes es tinguin presents a l'hora de la intervenció psicopedagògica.

• El treball amb les famílies. "La institució familiar és el primer agent socialitzador dels infants i/o adolescents" (pàg. 18), per això cal aconseguir un compromís per part d'aquesta activament. Tal com ens indica Vila (2008, pàg. 28) "L'objectiu de la intervenció psicoeducativa en el context familiar i l'entorn social té com a objectiu la millora de les pràctiques educatives en les quals participen les persones que hi viuen". Per això és molt important crear un bon clima amb i entre les famílies, fer un bon vincle i lligam entre el psicopedagog i la família per tal de poder establir una línia de treball coordinada i consensuada.

• El treball en xarxa. "
• La coordinació amb tots els agents socials i educatius que 
• intervenen en un territori és necessària per garantir l’atenció integral dels 
• infants i adolescents, així com per a la millora de les mancances que es 
• detecten en el mateix territori."
 (pàg. 19). Aquest també és un aspecte clau de la psicopedagogia. És imprescindible que hi hagi una coordinació entre tots els professionals que estan intervenint amb cada infant, ja que només d'aquesta manera estem garantint una intervenció de qualitat i integral.

Aquests serien els punts més destacables de la guia, tot i que n'hi ha molts més d'interessants. Si cliqueu aquí, tindreu accés al document sencer.

BIBILIOGRAFIA:

• Monereo, C. (2003). Mòdul 1. Models d'orientació educativa i intervenció psicopedagògica. A Monereo, C. (coord.) Models d'orientació i intervenció psicopedagògica. (p. 1- 59). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

• Vila, I. (2008). Mòdul 1. Família i comunitat: una perspectiva psicoeducativa. A Vila, I. Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica. (p. 1 - 41). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

FEDAIA

La FEDAIA, Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i a l'Adolescència, és una entitat sense ànim de lucre, nascuda l'any 1994, que agrupa i representa les entitats d'iniciativa social d'arreu de Catalunya. Aquestes atenen a més de 10.000 infants, adolescents i joves desemparats o en risc d’exclusió social i les seves famílies, a través de centres residencials, centres oberts, pisos assistits, tallers, unitats d’escolarització i altres serveis destinats a combatre l’exclusió social i la pobresa.  En aquest àmbit, és l’agent social referent a Catalunya i treballa amb el suport, la col·laboració i el reconeixement de les diferents organitzacions del tercer sector i les diferents administracions competents.

Doncs bé, aquesta mateixa setmana la psicopedagoga m'ha fet coneixedora d'aquesta entitat i de seguida m'he posat  a investigar tota la documentació que ha publicat relativa als Centres Oberts.

Mica en mica aniré comentant aquells informes, articles, etc. que em semblin més interessants per tal d'enriquir el blog i conèixer més en profunditat l'estructura, organització i atenció dels Centres Oberts de Catalunya. I, d'aquesta manera poder fer una reflexió més coherent i fonamentada del Centre Obert on estic fent les pràctiques.

Us deixo el link de FEDAIA i així hi podeu anar donant un cop d'ull.

PROGRAMA EDUCATIU INDIVIDUALITZAT (PEI)

Un dels recursos del Centre Obert és el PEI. Aquest document l'omple la psicopedagoga en el cas del grup de grans i l'educadora social en el cas del grup de petits; sempre compartint-lo i posant-lo en comú entre l'equip.

Al principi de curs o a l'entrada d'un infant al Centre Obert, durant el primer i segon mes, es fa el PEI de cada infant. Aquest Pla Educatiu té en compte les tres àrees d'intervenció:

- De socialització,

- d'autonomia personal i

- de relació amb la família.

Tal i com es veu a la imatge del model de PEI del Centre Obert, de cada àmbit cal especificar els objectius a treballar, els ítems avaluables, la metodologia que cal emprar, la temporalització i observacions que cal tenir en compte. 

En teoria el PEI de cada infant, s'ha de revisar cada trimestre, però no sempre és així; ja que es prioritzen altres aspectes i el temps va en contra.

Parlant amb la psicopedagoga del Centre, ella creu que aquest és un instrument útil, però en la realitat i el dia a dia, no hi ha temps per a revisar-lo trimestralment. Per això ella utilitza altres eines més concretes per a plantejar i organitzar-se cada trimestre. Per aquest tercer trimestre, per exemple, ha elaborat una graella on hi ha cada infant del grup de grans tot indicant els tres àmbits d'intervenció, anomenats anteriorment, i indicant l'ordre de prioritat de cada aspecte segons l'infant. D'aquesta manera, tot fent una priorització dels casos, té més clara la seva intervenció. A més, hi ha afegit una altra columna on s'hi especifiquen les coordinacions amb altres professionals.

Personalment penso que aquesta eina, tal i com comenta la meva tutora és útil per a fer-se una idea de cap a quina ha de ser la direcció de la intervenció amb cada infant. Amb el PEI el professional es pot fer una idea de quins són els aspectes cal incidir més amb cada infant.

L'ASSEMBLEA

Les assemblees al Centre Obert tenen un pes molt important durant tot el curs. Tal com ens indica M. Àngles Codinas (2008) a "L'educació democràtica, el civisme, la construcció de la convivència i l'autogestió del treball a l'etapa primària. L'assemblea d'aula" (clicar per veure el document), l'assemblea es tracta "d'un espai de disucssió per a plantejar els problemes que els afecten, és el lloc on poden expressar la seva opinió, prendre decisions, arribar a acords, establir normes que creguin necessàries" (pàg. 15) i per dir-ho d'una manera ràpida, practicar actituds democràtiques i implicar-se en la vida del Cente Obert. 

Els motors bàsics de l'assemblea són la participació i el diàleg. Així doncs, l'objectiu principal és impulsar la participació dels nens i nenes i promoure el diàleg i l'escolta per tal d'arribar a prendre uns acords comuns.

Des d'aquesta mirada, entenem l'assemblea com l’escenari idoni de participació dels infants al Centre Obert, en tant que promou la cohesió de grup i la presa de decisions democràtica.

En una assemblea ens podem fixar en diversos aspectes com ara:
- La capacitat d'escolta,
- la capacitat d'espera,
- la forma de comunicar-se,
- la freqüència d'intervenció de cada infant,
- la necessitat de cridar l'atenció,
- la necessitat de buscar el contacte corporal de l'adult, etc.


Per a fer una assemblea, prèviament es col·loquen les cadires en rotllana de tal manera que tothom es pugui veure i es faciliti la conversa entre els infants, la psicopedagoga i l'educadora social. La dinamitzadora acostuma a ser la psicopedagoga, tot i que l'educadora també hi té un paper destacable.

L'assemblea d'avui ha estat en motiu de les colònies, ja que aquest cap de setmana els infants del Centre, la psicopedagoga, l'educadora i una monitora marxaran de colònies a una casa del Montseny.

Primerament la psicopedagoga ha recordat què és una assemblea i quines són les normes:

- És un espai per a poder dialogar,

- només pot parlar qui té el cabdell,

- hem de respectar-nos i escoltar-nos.

Seguidament explica que l'assemblea d'avui és especial ja que es parlarà de les colònies, i serà el moment per a dir, comentar i/o preguntar tot allò que tingui a veure amb les colònies. Els infants estan molt contents i emocionants; les colònies són un gran moment per a ells i elles, és una bonica aventura de convivència amb els companys i amics del Centre Obert.

Entre els diversos comentaris, n'hi ha un que em crida bastant l'atenció i és que dels 20 infants que assisteixen al Centre només n'hi ha un que no hi va, el M. F. Alguns d'ells estan encuriosits per saber el motiu pel qual no hi pot anar. Així doncs, la psicopedagoga explica que en M. F. té un problema de salut i li costa respirar i hauran d'esperar que sigui una mica més gran per a que pugui venir de colònies. Un dels infants proposa portar un record de les colònies per en M.F. i tots hi estan d'acord. Ha estat bonic veure com es tenen en compte els uns als altres i els bons vincles que es creen entre ells.

WEBGRAFIA:
Codinas, M. Angels. (2008). L'assemblea d'aula. Recuperat a: http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Relacions%20Institucionals/03_Qualitat_democratica/02_Divulgaci%C3%B3,%20formaci%C3%B3%20i%20recerca/01_Premi%20Participa%20l'Escola/01_Premi%202009/CategoriaB.pdf

L'ESTRELLA

Cada dia, de 17:30h a les 18:15h el grup de grans i de 18:15h a les 19:00h el grup de petits, fa els deures a l'espai de la "Sala d'estudi". Aquest espai és molt important, ja que és el moment que els infants poden rebre suport per a fer els deures, estudiar, llegir, reforçar els aprenentatges escolars, ja que a casa, pocs d'ells podran tenir-ho.

Així doncs, una de les estratègies que s'utilitza al centre obert per tal de fomentar uns bons hàbits d'estudi, és L'ESTRELLA.

Tal i com podeu veure a les fotografies, a l'estrella hi ha escrites les paraules "TREBALLADORA" i "SILENCIOSA", una a cada banda.

Doncs bé, aquesta estrella només l'aconsegueix una taula (de les quatre), on hi ha dos o tres infants, atenent que són els més treballadors (s'ajuden els uns als altres, comparteixen el material correctament, acaben la feina que tenen...) i silenciosos (parlen amb un to de veu fluix, fan poc soroll...).

Tal com ens indiquen César Coll i Isabel Solé al Mòdul 3, "Factors psicosociològics relacionals i contextuals implicats en l’aprenentatge escolar", de l'assignatura Psicologia de la instrucció, pàg. 65, "seguint les formulacions de Lewin, Johnson (citat per Coll, 1984; Coll; Colomina, 1990) distingeix tres formes d’organització de les activitats d’aprenentatge —cooperativa, competitiva i individualista— segons la interdependència dels alumnes pel que fa a la tasca que s’ha de dur a terme o als objectius que cal assolir.", podem dir que aquesta situació és cooperativa, ja que "en una organització de tipus cooperatiu els participants aconsegueixen el seu objectiu en la mesura que els altres aconsegueixen els seus, de manera que en aquesta estructura els èxits de cada un beneficien la resta de membres del grup amb qui s’interactua cooperativament per a aconseguir objectius estretament vinculats entre si."

Quan una taula aconsegueix l'estrella, aleshores cada infant pot pujar un esglaó el seu coet i s'acumulen 2' d'ordinador. 

I aquí és on podríem parlar de la teoria conductista, essent el seu objectiu aconseguir una conducta determinada, centrant-nos en l'anomenat condicionament operant, on s'aprèn a partir de les conseqüències de la conducta, tal i com ens explica Eva Romero, al Mòdul 4 "L'aprenentatge", de l'assignatura Processos Psicològics Bàsics, pàgs. 226-239. 

En el fet d'aconseguir l'estrella, hi té un paper essencial el reforçament positiu (pàgs. 226-228), que és un procediment mitjançant el qual es presenta al subjecte un estímul  que li agrada o li interessa (els 2minuts d'ordinador) immediatament després de la realització de la conducta (estar tranquil, fer els deures, ajudar als companys, etc.) i, d'aquesta manera s'aconsegueix augmentar la probabilitat de que la conducta es torni a repetir. És a dir, qualsevol conseqüència de la conducta que porti en augment en la probabilitat de la seva ocurrència.

LA MONA DE PASQUA

El dijous passat, últim dia del 2n trimestre del Centre Obert, abans de les vacances de Setmana Santa vam fer la mona de Pasqua d'una manera molt especial, l'hem fet plegats famílies i infants.

Una setmana abans, la psicopedagoga i l'educadora van avisar a les famílies que el dijous 10 d'abril faríem la mona plegats, pares/mares i fills/filles, per tal que es poguessin organitzar i planificar amb temps i assistissin a aquesta activitat.

La resposta ha estat molt positiva, tan sols ha faltat una família. Per tant hem valorat l'activitat MOLT POSITIVAMENT.

Ha estat molt bonic veure com pares, mares, fills, filles, germans i germanes elaboraven plegats la mona; feia goig veure les seves cares d'alegria i felicitat. Els infants estaven feliços de ser els protagonistes davant dels seus familiars i, els familiars, també semblaven gaudir del moment.

LA FIGURA DE LA PSICOPEDAGOGA

En aquesta entrada, m'agradaria contextualitzar i concretar la figura de la psicopedagoga al Centre Obert. Per això, em referiré a la seva missió, les principals funcions que té assignades, les activitats i tasques que duu a terme, el àmbits i contexts de la seva intervenció i per últim, les eines i tècniques que fa servir habitualment.

Tota aquesta informació l'he extret de les memòries del Centre, a partir de xerrades informals amb la psicopedagoga i a través de la observació directa.

Anem doncs a concretar tots aquests aspectes tan importants:

- LA SEVA MISSIÓ:

Al Centre Obert, la psicopedagoga té un paper molt important, en el sentit que és l'encarregada de gestionar i coordinar el Centre. D'altra banda fa una atenció directa amb els infants que hi assisteixen i amb les seves famílies. I, per últim és l'enllaç amb l'Administració i el pont entre el Centre i l'Equip d'Atenció Primària de l'Ajuntament i, per tant, fa un treball conjunt amb altres professionals.

- LES PRINCIPALS FUNCIONS QUE TÉ ASSIGNADES:

La psicopedagoga és la figura de referència davant la família i els infants: en el moment d'acollida, fent una actuació periòdica del seguiment del cas, i al final de procés.

A més a més, ha de vetllar per l'acompliment dels objectius pedagògics que s'han proposat pels nens i nenes del Centre, amb estreta coordinació amb l'equip bàsic d'atenció social primària. Aquest equip és el que intervé en la família per a valorar la seva situació i intervenir d'acord amb les seves necessitats psicosocials detectades, i amb l'atenció especialitzada, així com altres entitats de la xarxa comunitària.

I, per últim és l'encarregada d'elaborar el projecte educatiu global del Centre Obert (PEC) i el projecte educatiu anual, tenint en compte les necessitats dels usuaris i els objectius generals a aconseguir.

- LES PRINCIPALS ACTIVITATS I TASQUES QUE DUU A TERME:

A continuació enumeraré les principals tasques de la psicopedagoga dins el Centre:

• Atenció directa amb els infants.
• Orientació escolar i personal als infants.
• Promoció de l'aprenentatge, donant un èmfasi especial als processos psicològics implicats.
• Prevenció educativa en el medi familiar i social.
• Assessorament i acompanyament en els processos d'aprenentge i desenvolupament.
• Elaboració i/o adequació del diagnòstic inicial dels nens i nenes, conjuntament amb els equips bàsics d'atenció social primària i els tutors de les escoles.
• Elaboració, execució, seguiment i avaluació del PEI (Projecte Educatiu Individual de cada infant), proposant i modificant les estratègies i metodologies, si s'escau.
• Potenciació, en la mesura que sigui possible, de la participació de la família en el projecte educatiu individual dels nens i nenes.
• Coordinacions periòdiques amb els tutors de les escoles i els referents de serveis socials.
• Coordinacions periòdiques amb els equips bàsics d'atenció social primària.   

- ELS PRINCIPALS ÀMBITS I CONTEXTS DE LA SEVA INTERVENCIÓ:

• Àmbit de socialització,
• d'autonomia personal,
• acadèmic,
• familiar i
• comunitari

- LES EINES I TÈCNIQUES QUE UTILITZA DE MANERA HABITUAL:

• Tutories individuals amb els infants.
• Entrevistes amb les famílies dels infants per tal d'assessorar-les i orientar-les en quant a pautes educatives.
• Activitats socioeducatives grupals, que es duen a terme diàriament.
• Observació i escolta activa.
• Seguiment diari a través de la transcripció d'informes i el PEI.
• Tests per a la valoració de situacions de risc social (escales de valors, indicadors de risc,...)

CAFÈ DE FAMÍLIES

El cafè de famílies, és un projecte adreçat a tots els pares, mares o tutors/es dels infants del Centre, que té com a objectiu primordial establir un bon vincle relacional entre la psicopedagoga-educadora amb les famílies i entre les pròpies famílies, treballant aspectes entorn l'educació dels seus fills/es. 

Es fa una trobada mensualment, on la psicopedagoga proposa dinàmiques, jocs de rol, xerrades informatives d'experts, compartir un berenar, entre d'altres.

Doncs bé, el dijous passat va venir una educadora social de la Fundació Catalana de l'Esplai, a fer una xerrada a les famílies sobre la prevenció de les drogues.

Aquesta xerrada va venir derivada arrel del següent:

Durant el primer trimestre al Centre van estar treballant la piràmide d'alimentació i la fomentació d'hàbits saludables, ja que els infants portaven els berenars poc adequats ("bolleria" industrial bàsicament). D'altra banda, quan feien els tallers de cuina un cop per setmana, la psicopedagoga i l'educadora es van adonar que hi havia molts aliments que no menjaven i que mai havien tastat. Arribats a aquest punt la psicopedagoga va estar mirant si hi havia algun tipus de recurs per la xarxa que els pogués interessar per treballar aquests aspectes d'alimentació i hàbits saludables. D'aquesta manera va contactar amb la Fundació Catalana de l'Esplai i van dir-li que hi havia un programa que podia encaixar amb el que estaven treballant: "L'aventura de la Vida".

Aquest programa vol promoure hàbits de vida saludables, posant èmfasi en la prevenció del consum de tabac i d'alcohol, i a favor de l'ús racional dels medicaments. Atén a valors com el desenvolupament sostenible, l'educació per la convivència i la igualtat de gèneres des d'una òptica dels drets dels infants.

Els dos eixos de L'Aventura de la Vida (les habilitats per la vida i els hàbits saludables) estan organitzats en dotze temes que s'entrecreuen en tres àmbits fonamentals de socialització dels infants: la família, l'escola i el carrer.

Aquest programa, compta amb quatre àlbums de cromos segons l'edat dels infants i la psicopedagoga va pensar que podrien agafar els números 2 (per treballar amb els petits) i 3 (pels grans). A partir d'aquests àlbums la psicopedagoga va fer un buidatge dels temes més importants i que estan vinculats amb el què estaven treballant i a partir d'aquí, fa propostes de dinàmiques i jocs per trobar els cromos, després llegeixen la pàgina corresponent i treballen sobre aquell tema. Aquests àlbums són utilitzats com una eina de recolzament, després s'amplia amb assemblees, jocs i dinàmiques diverses.

El "pack" del programa ofereix:

• Àlbums
• Cromos
• Guies per a les famílies
• Guia per a la psicopedagoga/educadora
• Xerrada a les famílies

Així doncs, un cop iniciat aquest projecte, al cap d'unes setmanes, la psicopedagoga es va posar en contacte amb una educadora social de la Fundació d'Esplai per a que vingués a fer la xerrada a les famílies aprofitant el Cafè de famílies del Centre Obert. Aquesta xerrada es va fer dijous passat i va ser molt interessant.

La participació de les famílies va ser molt elevada, d'un 85% exactament.

L'educadora de la Fundació d'Esplai va iniciar la xerrada demanant a les famílies que escrivissin en una banda d'un paper coses que els hi agrada dels seus fills i a l'altra les coses que no. Seguidament, amb un altre paper, havien d'escriure-ho d'ells mateixos. Va ser molt curiós com elles mateixes reconeixien que veien més coses negatives que positives dels seus fills i filles i que els va ser molt dificultós la segona part, pensar en coses que els hi agraden i que no d'ells mateixos. Va sorgir un debat molt interessant, on les famílies van poder dir la seva; es va crear un clima molt agradable i es veia que les famílies estaven còmodes, ja que hi participaven activament opinant i debatent sobre aquest tema: veure més allò negatiu que allò positiu, i la dificultat de veure-ho en un mateix.

Es van donar bàsicament 10 estratègies:

1. Aprendre a escoltar realment als fills/es.
2. Parlar amb els fills/es sobre l'alcohol, el tabac i les altres drogues (amb els més grans).
3. Ajudar als fills/es a sentir-se bé amb si mateixos.
4. Oferir un bon exemple.
5. Ajudar als fills/es a desenvolupar valors ferms i adequats.
6. Ajudar als fills/es a afrontar la pressió dels companys/es.
7. Establir normes familiars clares i estables.
8. Fomentar activitats d'esplai.
9. Ajudar als fills/es a prendre decisions.
10. Actuar com a pares... i com a ciutadans.

Amb aquestes estratègies cadascú va poder opinar i es va crear un debat molt interessant en què totes les famílies estaven d'acord que quan els nens i nenes surten de casa, l'entorn (sobretot les companyies) pot fer molt de mal. En el sentit que segons ells, a casa tot està controlat i quan surten al carrer es poden trobar situacions complicades i difícils de resoldre, que no està al seu abast.

Al finalitzar la xerrada, que va ser del tot interactiva, les famílies van poder fer una avaluació d'aquesta i alguna, fins i tot, va demanar de tornar a fer-ne una altra d'aquest tipus per tal d'assessorar-los i poder compartir moments viscuts amb els seus fills i filles per poder aprendre els uns dels altres.

La psicopedagoga del Centre va valorar molt positivament aquesta xerrada. És possible que més endavant, es faci una altra xerrada d'aquest tipus, arrel de les demandes de les famílies, sobretot.

PRIMERES SETMANES

De moment estic anant al Centre Obert les tardes dels dimarts i dijous, ja que he de compaginar-les amb la feina com a mestra, concretament sóc tutora d'un grup de 25 alumnes de P-3.

Ara per ara, el meu objectiu és mantenir un primer contacte amb els nens i nenes, veure quin paper desenvolupa la psicopedagoga davant aquests i les famílies i poder contextualitzar el Centre, tal i com se'm demanava a la primera PAC.

D'altra banda també puc observar la dinàmica del Centre i anar veient quines relacions mantenen els nens i nenes entre ells, amb la psicopedagoga i amb l'educadora social.

Penso que aquest àmbit, no és gens fàcil i a la vegada és poc conegut per part meva. Els infants que assisteixen al Centre tenen entre 5 i 12 anys. La finalitat d'aquest és la integració dels nens i nenes en el seu entorn més immediat, per tant és un espai que contribueix a la socialització dels menors amb unes mancances o dificultats socoioeducatives.

Són nens i nenes amb un entorn social complicat i necessiten d'aquest recurs per a donar-lis suport.

D'altra banda, també es fa una atenció i acompanyament a les famílies molt important, on la psicopedagoga hi té un paper molt destacable.

Clicant aquí podeu trobar la normativa vigent dels centres oberts per a infants i adolescents de la Generalitat de Catalunya.